1. Explica el que significa per a tu aquesta frase.
significa que si una persona t'importa de veres li sols contar tot el que fas.
dimecres, 16 de desembre del 2015
Comentari d'un poema
TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS
És igual si ens agafa el temporal,
si fa fred o calor,
si estam eixuts o banyats,
si el dia té llum o és fosc.
Tot és igual si sé que hi ets.
La pluja no pot xopar els nostres cors,
tips de sentiments impermeables.
Tot és igual si sé que hi ets.
Tot és igual si sabem que hi som,
l'un per a l'altre.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
amor entre dues persones
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima: assonant
versos: 10
síl·labes: 3
4.
Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el
significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
eixut: cosa que no esta banyada ni humida
xopar: banyar
impermeable: cosa que serveix per no banyar-se
5. Fes un resum del significat del poema en general.
aquest poema trata de l'amor de dues persones, que explica que com que estan tan enamorades res els a podrà separar-los
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.
que estan tan enamorats que un mal dia no els podrà separar
7. Opinió personal.
m'agrada molt aquest poema per que hem recorda el temps que esteia enamorada
dimarts, 15 de desembre del 2015
Comentari poema
ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.
Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.
Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.
Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.
Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.
Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.
Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.
Enyora'm sempre, sempre enyora'm.
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.
Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.
Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.
Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.
Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.
Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.
Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.
Enyora'm sempre, sempre enyora'm.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
el poema trata de l'enyorança
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant
sil·labes 11
versos 12
4.
Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el
significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
sigil: tenir en compte alguna cosa
nostàlgia: enyorança
ànsia: tenir ganes de fer-ho tot be
exultació: acció d'exultar
5. Fes un resum del significat del poema en general.
xerra d'una persona que vol oblidar a una altre però no pot i l'enyora molt
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.
quan enyores l'estiu estas a l'hiver i quan estas a l'estiu enyores l'hivern
7. Opinió personal.
m'agrada molt el poema per que xerra de l'enyorança de dues persones
1. Fes una redacció amb el que tens preparat per fer aquestes festes de Nadal. 20 línies.
El que tenc pensat fer aquest nadal, es descansar un poquet de les classes i anar a porreres durant una setmana, per passar-les pensant el que faré després d'acabar l'eso i preparar els regals que hem de fer per cada persona per nit bona, aquets regals els feim de confitura, bombons, caramels, etc. El que també faré quan sigui amb ella es anar a un lloc de palma a sopar que m'agrada molt que es diu Barroco. El dia 24 el cap vespre el passaré amb les meves amigues a Son Servera, que es fa una festa a l'aire lliure anomenada Tarda Bona, que es sol beure un poc antes d'anar al sopar amb la familiar, pens que no està gaire ben fet sortir i beure si al vespre tens sopar amb la família, però m'agrada molt aquesta festa i sempre intent no beure massa per que la meva família no me miri amb cares rares. Quan es fa de vespre a la hora del sopar, ve tota la gent a casa meva per gaudir d'un bon sopar i a les 00:00 obrir els regals del " Pare Noel", llavors quan la gent ja no sigui a casa el que faré serà sortir amb les meves amigues una altre vegada al Carreró, que es un lloc de Porto Cristo on la gent sol sortir a ballar i a passar-ho be. El dia 25 tenc el dinar amb la família una altre vegada ens juntam tots per passar-la junts i anar a recullir els regals de part de la meva padrina.
També hi ha nit vella, que la passaré a una casa que me deixa la meva padrina per estar amb els amics i llavors agafar un bus que hem programat les meves amigues i jo per partir cap a l'Havana, que és una discoteca que es troba a Cala Millor, hi haurà moltíssima gent i lo mes segur es que sigui un poc agobiant, farem les 6:00 del matí i agafarem el bus per tornar cap a casa i dormir un poquet.
dimecres, 9 de desembre del 2015
El Modernime català
1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?
és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
Joan Maragall:
poeta modernista i a la vegada home de pensament independent. Personalitat rica en matisos, romàntic i burgès, propagador d'autors i idees que circulaven per l'Europa del moment. Per a Maragall la poesia no era una activitat més d'entre les que desplegava el seu temperament inquiet. La poesia omplia tota la seva vida.- Sol solet
Escritor, pintor e ideólogo del movimiento modernista catalán, popular figura de la vida bohemiaVíctor Català:
Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Filla d'una família de propietaris rurals. Visqué de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904, que alternà l'Escala amb Barcelona. De formació autodidacta i dotada de gran sensibilitat, fou, des de petita, una gran lectora. Els coneixements que tenia d'italià i francès li permeteren ampliar les seves lectures. Viatjà per Europa, sobretot per Itàlia, cosa que incrementà la seva cultura.
- Solitud
Santiago Rusiñol:
Escriptor , pintor i ideòleg del moviment modernista català , popular figura de la vida bohèmia que va ser l'ànima de les festes modernistes de Sitges. Molt aviat va quedar orfe de pare ; va fer els primers estudis a la seva ciutat natal. Des de la seva adolescència va treballar en el negoci familiar de filats , sota la fèrula del seu avi , que sempre es va oposar a la vocació de Santiago Rusiñol pel dibuix i la pintura.
- La mare
2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.
El Modernismo
1. Explica lo que es el Modernismo en Literatura Hispánica. Haz un esquema con sus características principales.
entre los siglos XIX y XX viene marcada en Hispanoamérica por el modernismo, movimiento literario fundamentalmente poético, que surge del deseo de superación del realismo. El modernismo pretende desligarse de la tutela literaria española. Así,
se sientan las bases de lo que será la gran literatura hispanoamericana
del siglo XX y su perpetua búsqueda de formas nuevas para expresar la
compleja realidad de los distintos países del continente.Se produce una profunda renovación del lenguaje literario, cuyo objetivo será la belleza absoluta.
2. Busca información sobre Rubén Darío, obras características, imágenes y ejemplos.
Nació en Metapa, Nicaragua, en el año 1867. Su verdadero
nombre
era Félix Rubén García Sarmiento. Fue periodista y diplomático. Hasta
1898 vivió, publicó y actuó
en Chile, Centroamérica y la Argentina. En 1898 viajó a España, y vivió
en
Francia y otros países de Europa.Murió en León, Nicaragua, en 1916.
Escribió prosa y poesía. Entre toda su producción se destacan
tres obras que ayudan a comprender la evolución del Modernismo:
Azul,
Prosas profanas y Cantos de vida y esperanza. Los raros, en prosa, y El
Canto
Errante son otras de sus obras.
Azul de1888: fue su
primera obra importante. Publicada en Valparaíso, está constituida por relatos
breves y algunos poemas. Significó para su autor el reconocimiento en América y
en España. Sus rasgos son: sensualidad, erotismo y musicalidad. En los sonetos
que cierran la obra, Darío revela sus preferencias y su cosmopolitismo. v Prosas
profanas: fue publicado en Buenos Aires, en 1896. Las variaciones temáticas y
las audacias métricas, son tantas que provocaron en América y en España grandes
polémicas. Predomina el tema erótico, envuelto en un arte cromático y perfecto.
v Cantos de vida y esperanza de 1903: Los temas del libro son, entre otros: el
paso del tiempo, la misión del poeta, la búsqueda de la fe, la preocupación por
el futuro de América, etc. El libro termina con una expresión de temor y duda
sobre el misterio de la vida. De contenido diferente, este volumen presenta el
mismo cuidado formal y la notable variedad de metros y riqueza de lenguaje que
caracterizan al gran poeta.
divendres, 4 de desembre del 2015
Àngel Guimerà
1. Qui era Àngel Guimerà? Cerca informació sobre l'època en què va viure, la seva vida i obres.
Àngel Guimerà va ser un dels millors poetes de la Renaixença, el creador del teatre català modern i un activista cultural en favor del catalanisme. És una de les figures cabdals del teatre català del XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes, va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el nin era petit.
Finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava a la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.
2. Quina de les seves obres va ser convertida en un musical?
mar i cel
Solstici d'hivern
Cerca informació sobre el SOLSTICI D'HIVERN,en fas un esquema i penja imatges representatives al teu blog.
Durant aquesta època de l'any les temperatures són més fredes perquè els raigs del Sol arriben més inclinats a aquest hemisferi.
El solstici d'hivern és el que té la nit més llarga de l'any, és a dir, el dia té menys hores de llum solar.
La il·luminació solar augmenta uns minuts cada dia, de manera que al final de l'hivern els dies duren gairebé el mateix que les nits.
dimecres, 2 de desembre del 2015
El Naturalismo
1. Busca información sobre el Naturalismo, haz un resumen con la información encontrada.
Se
denomina Naturalismo a una corriente literaria surgida a partir del
Realismo que considera que la literatura es una ciencia cuyo objeto de
estudio es el medio social.
El
Naturalismo considera que el hombre no es realmente libre, sino que se
encuentra determinado por la herencia y por el ambiente social.
Esta
corriente se interesa especialmente por los ambientes miserables y
sórdidos, y por personajes tarados, alcohólicos o víctimas de patologías
diversas.
Los
escritores naturalistas, influidos por las ideas socialistas, aspiraban
a mejorar las condiciones sociales en que vivían los hombres por medio
de la denuncia que realizaban en sus novelas
2. Busca información sobre la Regenta de Clarín. Explica la época en qué se escribió, su autor y el contenido de la obra.
La Regenta es la primera novela de Leopoldo Alas Clarín, publicada en dos tomos en 1884 y 1905. En palabras de su autor, fue escrita como artículos sueltos que según iba escribiendo iba mandando al editor
La Renaixença
1. Fes un resum de l'explicació sobre la Renaixença que tens a conituació. Llavors en fas també un esquema i en penges imatges representatives.
La Renaixença
La Renaixença va ser un moviment cultural que es produí a la primera
meitat del segle XIX al Principat. La renaixença, moviment eminentment
literari, s’inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artística
imperant a l’Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX.
El Romanticisme exaltava valors i ideals tals com la llibertat, la
justícia, el gust estètic pels passat medieval (i em menor grau,
barroc), l’amor i la recerca de la felicitat. Cal incloure en aquest
moviment cultural artistes (músics, poetes, pensadors…) tals com Edgar
Allan Poe, Lord Byron, Victor Hugo, Zorrilla o Bécquer.
A Catalunya aquest moviment cultural i artístic (no pas polític) va
tindre una rellevància enorme, ja que fou l’espurna que va engegar la
Renaixença catalana.
Capçalera del diari "la Renaixença", editat entre 1870 i 1905.
La Renaixença neix cap la dècada de 1830-1840, coincidint en una època
convulsa a Europa, amb moviments nacionalistes que van modificar el mapa
polític europeu. Els règims absolutistes van haver d’iniciar reformes
aperturistes lliberals (casos del canceller Metternich a l’Imperi
Austríac), noves nacions van aparèixer (casos de Bèlgica o Grècia a
Europa, o la progressiva independència de les colònies americanes) i la
burgesia i classes benestants van apostar per industrialitzar el
territori català, que va modernitzar definitivament les seves
estructures econòmiques i socials vers un nou règim econòmic.
En aquest context van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals
, filantrops, músics, escriptors, dramaturgs… que apostaven per la
recuperació de la llengua catalana com a llengua literària, alhora que
s’interessaven en redescobrir el gloriós passat medieval català. En
aquest sentit, és cabdal l’obra de poetes com Joaquim Rubió i Ors o
Bonaventura Carles Aribau, autor del poema “Oda a la pàtria” (1833), que podríem senyalar com el començament de la Renaixença cultural catalana.
Aribau, autor del poema "Oda a la pàtria".
La corrent artística va arribar també a la societat civil, que va
respondre-hi amb la creació d’Ateneus, biblioteques, l’Acadèmia de les
Bones Lletres o la reobertura de la Universitat de Barcelona, clausurada
per Felip V al 1714. Durant aquest període es ben cert que hi hagué un
esforç de pràcticament tota la societat civil per difondre
l’escolarització universal, l’alfabetització o el interès per la
història, la llengua i cultura catalanes.
Aquesta efervescència social i cultural cristal·litzà en la recuperació dels Jocs Florals,
un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat
esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la
Renaixença.
Als Jocs Florals van participar-hi autors cabdals de la cultura catalana, com ara en Mossèn Verdaguer i el seu poema L’Atlàntida o Àngel Guimerà (autor d’obres teatrals tan importants com Terra Baixa o Mar i cel).
Àngel Guimerà, un dels màxims exponents de la Renaixença.
L’èxit social de la Renaixença és que va saber generar un sentiment
popular de recuperació de la cultura catalana, no només entre les
classes benestants, si no que aquesta realitat esdevingué
interclassista. En aquest sentit, cal destacar la tasca de filantrops
com Anselm Clavé i els seus cors corals, o la creació d’institucions com
l’Ateneu Català Obrer, entitat dedicada a la universalització de
l’educació i l’alfabetització, alhora que esdevingué un difusor del
catalanisme popular.
Els anys de la Renaixença van ser anys convulsos i inestables en matèria
política a l’estat espanyol (el regnat d’Isabel II, guerres carlines, “pronunciamientos” de militars com Narváez o O’Donnell…), cosa que va impossibilitar la creació d’una proposta política en clau catalana.
Amb l’arribada d’una nova tendència artística i cultural decimonònica
com fou el Realisme, cap la dècada de 1870-80, podem considerar acabada
l’etapa de la Renaixença cultural catalana. Malgrat que el gust estètic
renaixentista havia conclòs, l’herència i l’empremta del moviment es va
deixar sentir enormement en la nova fornada d’autors literaris catalans
com ara Narcís Oller ( autor d’obres com La Bogeria o La febre d’or),
o de Milà i Fontanals, qui va estudiar l’origen del català i el va
classificar com una llengua pròpia, dialecte del llatí (fins aleshores,
molts lingüistes francesos havien catalogat al català com un dialecte
del occità, una llengua extraordinàriament similar a la nostre).
En matèria política, la Renaixença va servir com una mena de trampolí o
de plataforma per la generació d’un discurs propi, catalanista,
interclassista i integrador, encapçalat per Valentí Almirall, qui al
1889 va publicar Lo Catalanisme, obra cabdal pel desenvolupament del catalanisme polític.
Valentí Almirall, pare del catalanisme polític.
Finalment l’any 1891 molts dels principals actors culturals de la
Renaixença i altres prohoms destacats de la societat civil catalana es
van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista.
Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara
l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, l’advocat Enric Prat de la Riba o
l’escriptor Àngel Guimerà. La principal tasca d’Unió Catalanista fou la
redacció de les Bases de Manresa l’any
1892, una mena d’avantprojecte d’autonomia per Catalunya. Amb els anys
l’empenta d’Unió Catalanista, el primer partit polític català modern, va
perdre pistonada i els sectors conservadors s’escindiren en la Lliga
Regionalista (1901) i els sectors més progressistes i independentistes
van ser l’embrió d’Estat Català (1922), el partit fundat per Francesc
Macià.
L'au fènix que reneix de les seves cendres, símbol de la Renaixença.
És un moviment de la recuperació de la llengua i la literatura catalana que es dóna entre 1840 i 1880 després de tres segles de decadència cultural i literària,Tot i que coincideix temporalment amb el Romanticisme, del qual rep influència, són dos moviments diferenciats.
Vol assolir la indentidicació total entre llengua i pàtria, i té com a objectius:
-la
recuperació
del
passat esplendorós de Catalunya
-recollir
la literatura
popular de tradició
oral
-normalitzar
i normativitzar la llengua
-crear
una
nova literatura en
tots
els gèneres
-crear
òrgans de difusió cultural catalana i enfortir les institucions
existents.
Durant aquest període es restaura l'antiga festa del jocs florals i sorgeixen escriptors importants.
En conclusió, es pot dir que aquest moviment és molt rellevat per a la restauració de la llengua, la literatura i la cultura catalana
COMENTARI DEL POEMA
1. Resumeix en una paraula el significat del poema.
amor
2. Resumeix en una frase el significat del poema.
l'amor entre una mare i un fill
3. Què és el que demana aquesta mare?
demana que el fill estigui allà amb ella sempre
4. Quin tipus d'amor d'escriu?
descriu l'amor que te la mare cap al seu fill
5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?
la meva mare ho es tot per jo per que es la que m'ha donat sa vida es un amor molt gran el que tenc cap a ella.
No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?
(Begoña Abad)
dilluns, 30 de novembre del 2015
Ciències socials T5
1. Cerca informació sobre la industrialització i la societat en l'Espanya del segle XIX. Penges al teu blog un text que parli sobre aquest tema i en fas un resum.
A Espanya es van desmantellar al segle XIX les estructures feudals de l’Antic Règim i es va consolidar un model econòmic basat en la indústria i el capitalisme. La societat estamental va donar pas a una societat de classes, definida per la propietat i la riquesa. Però la industrialització es va realitzar amb retard i Espanya va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats. Aquesta situació va significar el manteniment d’un gran nombre de llauradors amb unes condicions de vida miserables.
El creixement demogràfic:Al segle XIX, la població espanyola va créixer. Aquest creixement va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment de la natalitat.Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l’increment de la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària. Les grans epidèmies van desaparèixer al llarg del segle XIX. Tot i això, la mortalitat es va mantenir més elevada a Espanya que a altres països industrialitzats europeus.
Els moviments migratoris: L’abolició del règim senyorial, la concentració de la propietat, les dures condicions de vida del món rural i diverses causes van animar molts llauradors a emigrar. En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap a nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia, les zones més industrialitzades de la Península. En una segona etapa, a finals del segle XIX, l’augment de població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l’Amèrica Llatina.
El creixement de les ciutats: L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, en detriment dels nuclis rurals. Entre 1850 i 1900, Espanya va multiplicar per dos el seu nivell de població urbana.Però, malgrat la urbanització, al començament del segle XX la majoria de la població espanyola continuava sent eminentment rural.
Les noves classes dirigents: La noblesa terratinent va continuar tenint un paper rellevant en la societat. No obstant això, a finals de segle, algunes famílies aristocràtiques es van arruïnar i van haver d’anar venent el seu patrimoni. La nova classe acabalada era l’alta burgesia. Compartia amb la noblesa el seu predomini social i era la propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs. La burgesia mitjana era escassa i estava constituïda per petits empresaris industrials, comerciants
El Petit Príncep
Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper
que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment
important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després
el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a
introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca
informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.
El Petit Príncep i la Guineu.
“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant
a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no
tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a
cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de
l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a
mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això
em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà
assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els
altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran
sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de
blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de
blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells
són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que
és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el
blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els
homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les
tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen
amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de
mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El
llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica
més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si
véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a
ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja
em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!!
Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el
cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill:
només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als
ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els
homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho
oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una florí tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf. El Petit Príncep no entén el concepte de serietat que tenen aquests majors i prosseguint la recerca arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb el aviador, que també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li regala el seu secret: L’essencial és invisible als ulls.
És l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd del que fan els majors. Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
dimecres, 25 de novembre del 2015
25 de novembre, dia contra la violència de gènere
Avui,25 de novembre, se celebra el dia contra la violència de gènere. Cerca informació sobre per què es va triar aquest dia i textos que parlin d'això, amb imatges. Per acabar, exposa la teva opinió personal sobre el tema.
Es tracta d'una violència que afecta les dones pel sol fet de ser-ho. Constitueix un atemptat contra la integritat, la dignitat i la llibertat de les dones, independentment del àmbit en què es produeixi.
S'entén per violència de gènere qualsevol acte violent o agressió, basats en una situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones que tingui o pugui tenir com a conseqüència un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces de tals actes i la coacció o privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorren en l'àmbit públic com en la vida familiar o personal.
S'entén per violència de gènere qualsevol acte violent o agressió, basats en una situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones que tingui o pugui tenir com a conseqüència un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces de tals actes i la coacció o privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorren en l'àmbit públic com en la vida familiar o personal.
El concepte "violència de gènere" dóna nom a un problema, que fins i tot fa poc, formava part de la vida personal de les persones; era considerat un assumpte de família que no havia de transcendir de portes enfora i, per tant, en el qual no es havia d'intervenir. Entendre la violència com un assumpte personal reforça a les dones a una situació de subordinació respecte de l'home i implica assumir les relacions de poder històricament desiguals entre els dos i a través de les quals es legitima l'home a mantenir la dominació fins i tot a través de la violència. Aquesta percepció contribueix al fet que les dones no denunciïn la seva situació per por, vergonya o culpabilitat.
La meva opinió sobre això és que s'hauria d'aturar ja, per que no es normal maltractar a una persona d'aquesta domés per que pensen que es inferior a ell, i no és així, per que si mos aturam a pensar tot el que ha passat aquesta dona maltractada i tot el que ha aguantat demostra que no es inferior a ningú, tots som persones i hauríem de respectar-nos tots per igual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)