divendres, 29 de gener del 2016

Comentari poema

 1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)




 

   Es una niña que quiere disfrazar a la luna .
pide un deseo para disfrazar a la luna, ella la quiere disfrazar de pirata, de princesa para poder ponerle vestidos pero se da cuenta de que todo es un sueño y no puede
primero la quiere disfrazar de pirata 
despues de princesa para ponerle un vestido 
se da cuenta de que todo es un sueño

Es de rima asonante y tiene una estrofa de19 versos 






A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.

dimecres, 27 de gener del 2016

Comentari de text





MALEÏT MAL DE CAP
Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
                        Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
3. Opinió personal.

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.
Bullying és una paraula anglesa que significa intimidació . Malauradament , aquesta paraula està de moda a causa dels innombrables casos de persecució i d'agressions que s'estan detectant a les escoles i col·legis, i que estan portant a molts escolars a viure situacions veritablement aterridores . El bullying es refereix a totes les formes d'actituds agressives , intencionades i repetides , que ocorren sense motivació evident , adoptades per un o més estudiants contra un altre o uns altres. La persona que exerceix el bullying ho fa per imposar el seu poder sobre l'altre, a través de constants amenaces, insults , agressions o vexacions , i així tenir-lo sota el seu complet domini al llarg de mesos i fins i tot anys . La víctima pateix callada en la majoria dels casos. El maltractament intimidatori li fa sentir dolor , angoixa i por , fins al punt que , en alguns casos, pot portar a conseqüències devastadores com el suïcidi .  


 2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

Fa poc ha hagut un cas as Madrid d'un nin menor de 11 anys anomenat Diego, per ell anar a l'escola era el pitjor que li havia passat mai per el que passava, ell era atacat cada dia per altres alumnes d'aquella escola de primaria. Antes de tirar-se per la finestra va deixar una carta escrita cap als seus pares, també dedicant algunes paraules a altres familiars.


http://ep01.epimg.net/politica/imagenes/2016/01/20/actualidad/1453319134_091881_1453321671_sumario_normal_recorte1.jpg


 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què? 
A mi he, costaria molt dir el que me passa per que som una persona que si ho pot guardar per ella mateixa ho fa, supos que si me trob en una situació on ja no puc pus ho diria i denunciaria. Per que la situació en la que suposadament estaria no anigués a pitjor.

dilluns, 25 de gener del 2016

    


       1. Fes una reflexió sobre els dilluns! 15 línies.
El dilluns es un dia que tothom odia, per que es el principi de la setmana i això vol dir que les classes i la feina comença, a pocs nins els hi agrada la escola i per això no els hi agrada, molta gent diu ''ojala no hi hagués dilluns'' però tendrien el mateix problema amb el dimarts per que seria aquest el primer dia de la setmana, per jo es un dia molt feixuc per que venc de dos dies que no hi ha classe i descans i llavors tornar a començar i fer cinc dies seguits de classe es massa per jo, sempre pens amb el cap de setmana que m'espera i això també afecta bastant ja que de dilluns a divendres hi ha quatre dies per devant sense contar el divendres. Jo pens que el pitjor dia de tots es el diumenge per que es el darrer i el que afirma que el cap de setmana ha acabat i que en comença una altre, un dilluns mes per començar i acabar amb un diumenge. Quan es l'estiu això no afecta gens, hi ha pics que no se en quin dia estic podria dir que estic a divendres i resulta que estic a dimarts de la setmana seguent, però a les persones que fan feina diariament, no els hi passa això que a mi me passa.

       2. Explica tot el que sàpigues sobre el Carnaval, cerca'n informació, fes-ne un resum, penja'n imatges i diguès com penses viure'l  aquest any.
 La gent es disfraça de difarents personatges o coses, coses originals i gracioses. Trop que es una cosa molt entretanguda i divertida per que la gent disfruta d'aquell dia.
El carnaval es una celebració que es va començar a fer per el deu del vi i per mes deus.
Aquesta festa es va começar a celebrar a Santo Domingo i s'ha passat per tot el mon.

 

L'amor pot ser calmat, tranquil, sossegat o boig, impetuós, apassionat. Tal com volem, besem.

Un relámpago a penas
Besas como si fueses a comerme.
Besas besos de mar, a dentelladas.
Las manos en mis sienes y abismadas
nuestras miradas. Yo, sin lucha, inerme,

me declaro vencido, si vencerme
es ver en ti mis manos maniatadas.
Besas besos de Dios. A bocanadas
bebes mi vida. Sorbes. Sin dolerme,

tiras de mi raíz, subes mi muerte
a flor de labio. Y luego, mimadora,
la brizas y la rozas con tu beso.

Oh Dios, oh Dios, oh Dios, si para verte
bastara un beso, un beso que se llora
después, porque, ¡oh, por qué!, no basta eso" 

La il·lustració és de Żaneta Antosik.

            1.  Lee este poema, pega-lo en tu blog, busca una imagen adecuada y comenta su contenido.
 

            2.  ¿A quién podría ir dirigido este poema?  ¿Por qué?
Podria ir derigido a una persona con la que tiene roce, porque le recuerdan estas cosas a ella 

            3.  Analiza formalmente (números de versos, síl·labas, rima...) este poema.


rima asonante
 versos 4
 sil.labas 6

dimecres, 20 de gener del 2016

Comentari poema i mitologia



DONA D'AIGUA

Es pentinava, 
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera, 
cantant, 
i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire 
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua, 
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats 
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet, 
tota bellesa ho pot ser. 
Les pedres que trobeu vora 
estanys, 
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder 
resistir-se a l'encanteri 
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
 
Les Dones d'Aigua, també anomenades Nimfes de llacs o Fades, són éssers femenins que viuen en llocs d'aigua dolça, poden trobar-se prop de rius, estanys, gorgs, coves, fonts ... Les Dones d'Aigua són nimfes de muntanya i de bosc, viuen a l'aigua, tenen unes virtuts molt especials i simbolitzen la vida. Són éssers nocturns a qui els agrada contemplar-se en el reflex dels estanys cristal·lins les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci la llum els seus cabells o els mocadors del seu cap. Aquestes dones són l'excel·lència de la bellesa femenina; són la bellesa pura i idíl·lica, el seu rostre és invisible, amb una expressió profunda. Tenen una joventut eterna i, malgrat això, no són immortals, però poden viure més de mil anys conservant sempre la seva energia i la seva bellesa. Són bondadoses, fascinants, sempre procuren aportar benestar, bones sensacions, una cosa màgica, sempre al voltant del lloc on viuen. Van vestides senzilles i fines, amb somriure de sucre que enlluerna a qui les veu.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
A uns 3 Km de la plaça del poble, en direcció nord-oest, camí de Vallgorguina, vorejant un rierol, al sot de can Maresme, però propietat de ca l'Oller, s'hi troba un paratge fins fa pocs anys únic, on l'aigua havia format un gorg i una caverna que,  juntament amb la frondositat del terreny i l'espessa vegetació, li donaven un aspecte esotèric.  En ple dia tan sols algun petit raig de sol aconseguia filtrar-se entre tanta penombra i el lloc esdevenia encisador. Allà es deia que hi vivien les nostres dones d'aigua, les nimfes de bellesa indescriptible que a les nits de clar de lluna rentaven la seva etèria roba, estenent-la sobre l'herba tot cantant suau i dansant subtilment.
També temps era temps en què valents pastors, tenint cura dels ramats, passaven dies i nits per boscúries i valls i sabien de tots els recers de la muntanya. Un d’aquests pastors, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera, va  despertar de sobte, atret per unes veus dolcíssimes, i embadalit s'hi va anar acostant a poc a poc i sense fer fressa, fins a espiar un espectacle mai vist. Astorat i quiet contemplava la dansa d'unes dones bellíssimes, de cames i peus nus, de llargues cabelleres i embolcallades d'eteris vels que agitaven voluptuosament al compàs d'una música estranya i encisadora.
D'entre totes, se sentí pertorbat per una d'elles, que el descobrí en el seu amagatall, però sense trair-lo va continuar la seva dansa encara més exultant. Aquella nit llarga i curta alhora va neguitejar el pastor, que sols pensava en allò que creia un somni i no deixava de rondar pel mateix indret.
Al següent pleniluni tornà a sentir les harmonioses veus i tornà a veure la causa del seu encís. Cor-robat, sols tenia ulls per a ella. La dona evolucionava apropant-se al galant, fins que, com una alenada, acabaren fugint pel bosc, materialitzant el seu amor.
La goja va esperar un fill que havia de parir com engendrat per mortal, però arribat el moment les nimfes no tenien coneixements per ajudar la seva companya. Cridaven desesperades pel voltant del gorg, quan s'escaigué passar pel camí, sobre la fondalada, una velleta que vivia a can Patiràs, la casa més propera, i que bonament atengué els precs d'aquelles exòtiques dones.
Baixà a la riera i una d'elles tocà l'aigua amb una vareta. El gorg s'obrí per donar pas al seguici. Allà sota tot era llum: com si alhora haguessin sortit el sol, la lluna i tots els estels.
La dona de Can Patiràs va ajudar la jove goja a infantar, i les companyes agraïdes obsequiaren la providencial llevadora omplint-li el davantal amb quelcom que l'encuriosí, ja que precisament li posaren la condició de no mirar-ho fins arribar a casa.
Des de la sortida de l'aigua, sense mullar-se, fins a trobar altra vegada el seu camí, la dona es palpava la faldada preguntant-se mil vegades què hi podia haver. La curiositat va guanyar i el desencís la colpí: era segó. 
 S'ho va prendre com una befa i el llençà d'aquí enllà, perquè a casa en sobrava, i barbotejant seguí el camí indignada. Quan hi va arribar, la família es meravellà del davantal de l'àvia, ja que totes les arruguetes i pleguets on hi quedaren restes de segó, s'havien convertit en or puríssim. Enfollida tornà enrere per collir el que havia llençat i res va trobar-hi. A trompassades baixà a la riera, i es llençà a l'aigua desesperada, on va ésser engolida en càstig a la seva curiositat. Una altra tradició fa acabar la llegenda assegurant que can Patiràs sempre mes va ésser casa de bones anyades.
El jove pastor que va atemptar contra les divinitats boscanes va ésser condemnat a vagarejar per les muntanyes del Montnegre per sempre més; i per sempre més, en les nits de lluna plena, diu que s'escolten els planys tristos del jove enamorat buscant l'estimada, mentre vora el rierol crida la dona ofegada en la seva cobdícia.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
Es una dona d'aigua que es pantina la seva llarga melena i mentre respira l'aire de la nit.

Despres va sortir defora per contemplar la lluna i sentir  l'aire.

Ella era una dona d'aigua i quan la mires als ulls et converteixes en pedra i es hermosa.

El seu regne esta a les profunditats de les fonts ufanes.

Es molt bella.

Les pedres o roques que troba son per que qui la va mirar va ser per la seva bellesa.

4. Per què eren perilloses?
per que convertien als homes en pedra
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
que son restes dels homes que varen ser petrificats per les dones d'aigua

dimarts, 19 de gener del 2016

Comprensión lectora

La aventura de la cueva de las serpientes

 En mi segundo viaje a África Occidental conocí a bordo del barco a un hombre que se dirigía hacia aquellas tierras para trabajar en una plantación de plátanos. Me confesó que solo tenía miedo a las serpientes. Yo le dije que generalmente las serpientes estaban muy preocupadas por quitarse de en medio, y que era improbable que viera muchas. Esta información pareció animarle, y prometió que me avisaría si conseguía ver algún ejemplar mientras yo estuviera por el norte del país. Le di las gracias y olvidé todo al respecto.

La noche anterior a mi regreso, mi joven amigo se presentó en su coche, muy excitado. Me contó que había descubierto un foso lleno de serpientes en la plantación de plátanos donde trabajaba, y me dijo que todas eran mías, ¡con tal de que fuera y las sacara! Yo acepté, sin preguntarle cómo era aquel foso, y partimos en su coche hacia la plantación. Para mi consternación, descubrí que el foso parecía una sepultura grande, de cuatro metros de largo, uno de ancho y unos tres de hondo, aproximadamente. Mi amigo había decidido que la única forma en que podía bajar era descolgándome con una cuerda. Le expliqué apresuradamente que para cazar serpientes en un foso como aquel necesitaba una linterna. Mi amigo entonces ató una gran lámpara de parafina al extremo de una larga cuerda. Cuando llegamos al borde del foso y descolgamos la lámpara, vi que el interior estaba lleno de pequeñas víboras del Gabón, una de las serpientes más mortíferas de África Occidental, y todas ellas parecían muy irritadas y trastornadas, y alzaban sus cabezas en forma de pala y nos silbaban. Como no había pensado que tendría que meterme en el foso con las serpientes, llevaba puestas unas ropas inadecuadas. Unos pantalones finos y un par de zapatillas de goma no ofrecen protección contra los colmillos de dos centímetros y medio de longitud de una víbora del Gabón. Expliqué esto a mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes. Así pues, en vista de que no podía encontrar más excusas, me até la cuerda a la cintura y empecé a descender al foso. Poco antes de llegar al fondo, la lámpara se apagó y uno de los zapatos que me había prestado mi amigo, y que me estaban demasiado grandes, se me cayó. Así que allí estaba yo, en el fondo de un foso de tres metros de profundidad, sin luz y con un pie descalzo, rodeado de siete u ocho mortíferas y extremadamente irritadas víboras del Gabón. Nunca había estado más asustado. Tuve que esperar en la oscuridad, sin atreverme a moverme, mientras mi amigo sacaba la lámpara, la llenaba, la volvía a encender y la bajaba de nuevo al foso. Solo entonces pude recuperar mi zapato. Con luz abundante y ambos zapatos puestos me sentí mucho más valiente, y emprendí la tarea de atrapar las víboras. En realidad era bastante sencillo. Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes. Había que tener cuidado de que, mientras estaba cogiendo una serpiente, alguna otra no se acercara serpenteando por detrás. Sin embargo, todo transcurrió sin incidentes, y media hora después había cogido ocho de las pequeñas víboras del Gabón. Pensé que ya era suficiente como para seguir adelante, así que mi amigo me sacó del foso. Después de aquella noche llegué a la conclusión de que capturar animales solo es peligroso si corres riesgos tontos.

GERALD DURRELL El nuevo Noé (Adaptación)

COMPRENSIÓN LECTORA

 1. Contesta.
• ¿Qué utensilios necesitaba el protagonista para capturar las serpientes?
Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes
• ¿Qué ropa era más adecuada para bajar al foso con las serpientes?
 mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes
• ¿Cuándo sintió el protagonista más miedo?
Cuando el zapato de su amigo se le cayo
• ¿Dónde estaban las serpientes?
en un foso
• ¿Cómo descubrió el protagonista ese lugar?
se lo contu su amigo
 
2. Dale un nombre al protagonista del relato y otro a su amigo. Escribe a continuación, en forma dialogada, la conversación que ambos tuvieron en el barco. 

Luis: Hemos hecho muchísimas cosas juntos!
 Tomeu:si, te acuerdas de esa vez que tu me dejaste tus pantalones para bajar a ese foso y se me cayo el zapato?
Luis: si, fue muy gracioso ese dia lo recuerdo constantemente.
Tomeu: normal... es que solo han pasado 24 horas de eso

 Luis: si, es verdad hacia mucho que no me reia tanto, si te fijas con la tonteria ya estamos en el barco.
Tomeu: me encantan estas vistas y esta tranquilidad 


3. Gerald Durrell fue un famoso naturalista y escritor británico que fundó un zoo en el que se conservan especies en vías de extinción. Contesta.
 ¿Te parece acertado que se denomine a sí mismo «el nuevo Noé»? ¿Por qué? 


Si por que intenta que no se extingan los animales y asi procrear


4 . Escribe una redacción de diez líneas contando la experiencia personal en la que hayas sentido más miedo. USO DEL DICCIONARIO Una vez cuando era pequeña dormia con mi perrita y de repente mi perra empezo a ladrar a la puerta asi sin mas, yo me levante para cogerla para tranquilizarla para que no despertar a mis padres, ella seguia ladrando y yo no podia hacer nada para que se callara, mas tarde cuando se calmo seguia mirando a la puerta de mi habitación, yo no sabia que pasaba no me atrevia a ir a la puerta y abrirla, cuando al final cosegui dormirme noté como algo me rozaba la cara era como una mano muy fria, me rozo lentamente y yo encendí la luz rapidamente, mi perra seguia en la puerta sentada, mirandome con cara de susto la llame para que viniera encima de la cama porque no queria que durmiera en la alfombra por si le pasaba algo, esa noche pase mucho miedo.
5. Lee en tu diccionario el significado de estas dos palabras:
¿Qué palabra explica mejor lo que hace el protagonista en el foso de las víboras? GRADACIONES

6. El sufijo -ífero significa «que produce» o «que contiene». Así, mortífero significa «que produce la muerte» y plumífero, «que contiene plumas». Forma palabras.
• muerte     mortífero
• metal       metalífero
• pluma      plumífero
• petróleo   petrolífero
• sopor       sopolífero
• fruto        frutífero
• sueño      sueñífero
• agua       aguífero
• carbón   carbífero
• coral      coralífero
 Escribe oraciones en las que aparezcan las palabras que has escrito. Ejemplo Había muchas serpientes mortíferas.

-Había una cosametalífera
-El cojin es plumífero
-El avion  es petrolífero
-El arbol es frutífero
-Ha tenido un sueñífero
-el lago es aguífera
-El fuego contiene carbífero
-Canta un coralífero
 
Reglas de acentuación:

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte). 

a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:

Tomate, tómate, tómatelo, anticonstitucional, camino, caracteres, consola

b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:

Chimpancé, máster, jóvenes, camión, primer, esdrújula, exámenes, referéndum, tenis, duodécimo, sofá, roja, ardor, alhelí, canon, cañón, mendigo, parasol, cómic, déficit, Jericó, virus, Martinez, Chaves

c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?

Examen, camiones, joven
 no, porque son planas y en esta ocasión no llevan
 

d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:

Juan contemplo aquella trágica lucha
 

¡Hombre de poca fe!

En una góndola del mar Adriático, un gallo lúgubre se apareció

Tu primo Hector es un inútil

Mariano compro un árbol en Avila

a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.

1. Rociero, 2. Lingüista, 3. Lingüística, 4. Léelo tú. 5. Chiita. 6. Chií

b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.

1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui

c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.

1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Sáenz

d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi?

e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes.
 El acento prosódico recae en la primera de las dos.  Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.

Benito Jerónimo Feijoo

f) ¿Por qué se acentúan ortográfica mente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?

g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:

1. ¡Que cuando va a venir tu madre!

2. ¡Quien calcula compra en Sepu!

3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el café

4. Si, puede que el no de mas de si

5. Solo se que se a queso (dijo una patata frita)

6. Aun así, nunca esta de mas que sonriáis

dilluns, 18 de gener del 2016

Ejercicios sobre la tilde


CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:
a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?
La diferencia consiste en que el acento prosódico es un fenómeno perteneciente al plano fonológico o, si quieres, a la pronunciación. Tiene que ver con cómo se pronuncia una palabra y en que sílaba hacemos un especial hincapié. El acento ortográfico, en cambio, pertenece al plano de la escritura: es un signo que nos permite marcar en determinadas palabras cuál es la sílaba que recibe un especial hincapié en la pronunciación.
b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?
 En principio, no o solo en un sentido muy limitado.  La afirmación de que no todas las palabras tienen tilde es evidente y no necesita mayor explicación. La de que todas tienen acento entendido como acento prosódico solo es cierta para las palabras que se pronuncian aisladas que no es la forma en que se presentan las palabras normalmente. En cuanto empezamos a encadenarlas para formar un discurso, encontramos palabras tónicas y palabras átonas.
c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?
 Una palabra en español puede tener como máximo una tilde, es decir, encontraremos palabras escritas sin ninguna tilde o con una sola, pero nunca con más de una. En cuanto al acento prosódico, por lo general esto también es cierto: las palabras en español normalmente o se pronuncian con un solo acento o se pronuncian sin él.
d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?
  Existen muchos pares de este tipo, por ejemplo: tomas (del verbo tomar) y Tomás (nombre propio), tiro y tiró, bebe y bebé, anuncio y anunció. También se dan algunas ternas como término, termino, terminó o, menos agradable quizás, vómito, vomito, vomitó. No hay una entrada especial que sea necesaria para resolver esta pregunta. Es una mera cuestión de observación y reflexión.
e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?
 La acentuación ortográfica de monosílabos como guion, hui y fie era uno de los viejos problemas que arrastraba la ortografía del español.
f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?
 Lo hacen porque ti queda en el centro de una serie de tres pronombres personales y es el único que no lleva tilde diacrítica: mí – ti – sí. La analogía con las otras dos formas y el deficiente conocimiento de las reglas de acentuación es lo que lleva a escribir incorrectamente esa tilde.
Lo hacen porque ti queda en el centro de una serie de tres pronombres personales y es el único que no lleva tilde diacrítica: mí – ti – sí. La analogía con las otras dos formas y el deficiente conocimiento de las reglas de acentuación es lo que lleva a escribir incorrectamente esa tilde.g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura  (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 

a) Solo él sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas. 

d) No si mi hermano va a venir esta tarde.

e) vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramirito que le la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el por las tardes. 

h) Para que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde. 

i) Aquel es para ti.

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tés.

divendres, 15 de gener del 2016

Entrada lliure


   1. Fes una entrada lliure. Ha de ser una pàgina completa.



Els expansors o dilatacions a dia d'avui es fan per motiu estètic més que simbòlic com un pírcing més, generalment en les orelles, encara que en l'antiguitat podem trobar diferents significats d'aquesta modificació corporal. Es una modificació que era practicada pel indígenes, diverses tribus a l'Àfrica, Àsia, Sud-Amèrica i altres llocs repartits per tot el món, per motius culturals , religiosos i tradicionals.
La primera referència històrica que es té sobre l'expansió dels forats de les orelles apareix en el faraó egipci Tutankamon , a totes les imatges i representacions es pot observar aquesta modificació en les seves orelles.També s'han descobert cossos momificats amb aquesta modificació, el més antic és " Otzi the Iceman " en el qual es van trobar dilatacions d'entre 7 i 11 mil·límetres en les seves lòbuls.





















D'altra banda, hi ha molta relació de les dilatacions o expansions de les orelles amb les religions en el passat, principalment amb la religió budista en la qual és comú veure estàtues de Buda amb les orelles allargades i en ocasions perforats , els lòbuls de grans dimensions indiquen gran saviesa, perforació de les orelles, més tard col·locaven pesades joies que acabaven per deformar el lòbul deixant amb forma allargada la qual cosa tenia un significat simbòlic d'estatus social, ja que aquells que tenien les joies pertanyien comunament a la noblesa, diferenciant-los la resta.  així com també es creu que indica haver tingut un gran nombre de reencarnacions .També trobem al·lusions a aquesta modificació en l'antiga Índia , on se'ls perforaven les orelles als nens , les que després eren expandides amb un cilindre de massilla , fins aconseguir grandàries que permetien la inserció d'un expansor de fins a 6 centímetres a aconseguir certes posicions jeràrquiques, per tant passaven a ser una representació d'estatus, tot i que el expansor era retirat, quedant així el lòbul allargat i penjant.
D'altra banda, hi ha molta relació de les dilatacions o expansions de les orelles amb les religions en el passat, principalment amb la religió budista en la qual és comú veure estàtues de Buda amb les orelles allargades i en ocasions perforats , els lòbuls de grans dimensions indiquen gran saviesa , així com també es creu que indica haver tingut un gran nombre de reencarnacions .També trobem al·lusions a aquesta modificació en l'antiga Índia , on se'ls perforaven les orelles als nens , les que després eren expandides amb un cilindre de massilla , fins aconseguir grandàries que permetien la inserció d'un expansor de fins a 6 centímetres a aconseguir certes posicions jeràrquiques, per tant passaven a ser una representació d'estatus, tot i que el expansor era retirat, quedant així el lòbul allargat i penjant.

Altres teories més assenyalen que els lòbuls allargats eren una senyal de benestar , prosperitat i bona fortuna. També destacant particularment la dels Inques, els que realitzaven un ritual d'iniciació el qual consistia en la perforació de les orelles , més tard col·locaven pesades joies que acabaven per deformar el lòbul deixant amb forma allargada la qual cosa tenia un significat simbòlic d'estatus social , ja que aquells que tenien les joies pertanyien comunament a la noblesa , diferenciant-los la resta