CRISTINA GALMÉS: de febrer 2016

dimarts, 23 de febrer del 2016

Comprensió lectora

    ABANS QUE SIGUEM RES
   (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.

Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.

El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.
Gemma Ventura Farré

  1. Fes un resum d'aquest text.
Que jo estic aqui per el que vulgui que si no tens alguna cosa que necessites dim-ho i te la deixaré.

que despres estaré tot el temps amb tu.

2. Escriu el tema en una sola paraula.

amor

3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?
a sa meva madrina per que sempre ha estat una persona molt important a sa meva vida, ja que es com una germana gran per jo

4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques". Justifica la teva resposta.

que si una persona no te res i no te ganes de fer res ell/a t'ajudara per que puguis tenir l'oportunintat de ser feliç.

Comentari d'un poema

A TU?

A tu?

A tu t'estim sense remei!

El temps passa

perquè ha de passar,

però l'amor...

NO!

L' amor no passa,

tampoc s'espassa...

Arriba per quedar-se

i fer el seu niu.

Un niu que escalfa,

un niu que atrapa ànimes soltes

i provoca batecs descontrolats,

respiracions intenses,

somnis picants

vestits de pebre blanc,

sense caure en cap parany...

A tu?

A tu t'estim sense remei!

La lluna il·lumina

aquest amor fosc,

rere els cortinatges

d'aquest curiós món.

Antònia Lladonet

Fotografia: Chema Madoz

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

enamorament.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

rima assonant

versos 6

síl·labes 4 a cada vers

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:

escalfa:Comunicar calor

soltes: Deixat anar d’un lligam, d’un vincle.

parany:Instrument dreçat per caçar o agafar animals.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

aquest poema trata de l'amor que te una persona cap a una altre.
6. Què vol dir l'expressió "Un niu que atrapa ànimes soltes"? Justifica la teva reposta.

que una persona pot enamorar a una altre.

7. Opinió personal.

m'agrada molt el poema per que el tema de l'amor sempre m'ha agradat molt a l'hora d'escriure un poema

dilluns, 22 de febrer del 2016

Actividades:

1ª.- Describe lo que ves en la imagen con oraciones siguiendo las indicaciones.

Escribe una oración sobre lo que ves en primer plano.

Escribe una oración sobre lo que aparece en segundo plano.

Escribe una oración sobre lo que está al fondo, lo que está más lejos.

Escribe una oración sobre lo que ves a la izquierda de la imagen.

Escribe una oración sobre lo que ves a la derecha de la imagen.

2ª.- Elige un objeto común y descríbelo de forma original y sorprendente como para crear una adivinanza. Utiliza tu imaginación y no olvides poner la solución. Ejemplo:

Ahí se cuelgan señores
y señoritas de distintos colores;
también colgamos animales
que han sido cazados por mortales.
El Capitán Garfio es su pariente
y cuando se cierra la puerta,
se quedan a oscuras de repente.

3ª.- Infórmate sobre cómo se hace un recipiente de barro y describe todo el proceso como se te indica más arriba.

4ª.- Completa el cuadro con los datos de la prosopografía que va a continuación.

**Texto de Juan Valera**
Era Rosita perfectamente proporcionada de cuerpo: ni alta ni baja, ni delgada ni gruesa. Su tez, bastante morena, era suave y finísima, y mostraba en las tersas mejillas vivo color de carmín. Sus labios, un poquito abultados, parecían hechos del más rojo coral, y cuando la risa los apartaba, lo cual ocurría a menudo, dejaba ver, en una boca algo grande, unas encías sanas y limpias y dos filas de dientes y muelas blancos, relucientes e iguales. Sombreaba un tanto el labio superior de Rosita un bozo sutil, y, como su cabello, negrísimo. Dos oscuros lunares, uno en la mejilla izquierda y otro en la barba, hacían el efecto de dos hermosas matas de bambú en un prado de flores. Tenía Rosita la frente recta y pequeña, como la de la Venus de Milo, y la nariz de gran belleza plástica, aunque más bien fuerte que afilada. Las cejas, dibujadas lindamente, no eran ni muy claras ni muy espesas, y las pestañas larguísimas se doblaban hacia fuera formando arcos graciosos.

Rosita era
Tez
Frente
Nariz
Mejillas
Boca
Labios
Encías
Dientes y muelas
Cabello
Lunares
Cejas
Pestañas

5ª.- Lee el siguiente retrato y separa la descripción de su físico de la descripción de su forma de ser.

**EL TÍO LUCAS (Pedro Antonio de Alarcón.** **El sombrero de tres picos**)
El tío Lucas era más feo que Picio. Lo había sido toda su vida, y ya tenía cerca de cuarenta años. Sin embargo, pocos hombres tan simpáticos y agradables habrá echado Dios al mundo. Lucas era en aquel entonces de pequeña estatura, un poco cargado de espaldas, muy moreno, barbilampiño, narigón, orejudo y picado de viruelas. En cambio, su boca era regular y su dentadura inmejorable. Dijérase que sólo la corteza de aquel hombre era tosca y fea; que tan pronto como empezaba a penetrarse dentro de él aparecían sus perfecciones, y estas perfecciones principiaban por los dientes. Luego venía la voz, vibrante, elástica, atractiva. Llegaba después lo que aquella voz decía: todo oportuno, discreto, ingenioso, persuasivo.

Físicos

Morales

6ª.- Redacta tu propio autorretrato y envíamelo cuando esté perfecto. Acuérdate de escribir tu nombre.

La descripción

Teoría:
La descripción

Describir es explicar, de forma detallada y ordenada, cómo son las personas, los lugares o los objetos. La descripción sirve sobre todo para ambientar la acción y crear una atmósfera que haga más creíbles los hechos que se narran. Muchas veces, las descripciones contribuyen a detener la acción y preparar el escenario de los hechos que siguen.

**LA RONDALLA**
	Al fondo de la plaza se elevaba el Ayuntamiento, un edificio encalado, con un largo balcón en el primer piso y ventanas enrejadas en la planta baja. Junto al portalón de piedra, en letras doradas, se podía leer la inscripción CASA CONSISTORIAL.Cerraban la plaza las fachadas encaladas de unas doce casas de dos pisos, con sus balcones y ventanas repletos de geranios y claveles. En los balcones iluminados, y junto a las puertas de las casas, había grupos de personas de todas las edades, con expresión atenta e ilusionada. Las miradas de todo el pueblo se dirigían hacia un tablado que habían levantado en el centro de la plaza, delante del Ayuntamiento. Sobre el tablado, y a la tenue luz de las farolas, la rondalla animaba con su música la húmeda y calurosa noche de julio. Sentados junto al tablado, los niños escuchaban embelesados. En lo alto brillaban las estrellas.

Cómo se hace una descripción

Hay que observar con mucha atención y seleccionar los detalles más importantes.
Después de seleccionar los detalles, hay que organizar los datos siguiendo un orden:
- De lo general a lo particular o al contrario.
- De los primeros planos al fondo o al contrario.
- De dentro a fuera o al contrario.
- De izquierda a derecha o al revés.
Al describir hay que situar los objetos en el espacio con precisión. Se usarán expresiones como a la derecha, junto a, al fondo, detrás de, en el centro, alrededor...

Cómo se describe un lugar

Al describir un paisaje o un lugar cualquiera, los escritores suelen presentar primero una visión general del lugar. Después van localizando en ese lugar los distintos elementos (los pueblos, los montes, el río...) utilizando palabras que indican situación en el espacio. Procuran transmitir la impresión que produce el lugar: alegría, tristeza, misterio, terror...

**Descripción de una cueva (Pío Baroja)**
A la izquierda se abría la enorme boca de la cueva, por la cual no se distinguían más que sombras. Al acostumbrarse la pupila, se iba viendo en el suelo, como una sábana negra que corría a todo lo largo de la gruta, el arroyo del infierno, "Infernuco-erreca", que palpitaba con un temblor misterioso. En la oscuridad de la caverna brillaba, muy en el fondo, la luz de una antorcha que agitaba alguien al ir y venir. Unos cuantos murciélagos volaban a su alrededor; de cuando en cuando se oía el batir de las alas de una lechuza y su chirrido áspero y estridente.

Cómo describir un objeto

La descripción de objetos dirigen la atención del lector hacia detalles importantes y dan verosimilitud al relato.
Para describir un objeto se detallan sus rasgos característicos: forma, tamaño, impresión que produce... Y si el objeto tiene diferentes partes, se enumeran y detallan ordenadamente.
En las descripciones de objetos suelen emplearse términos específicos; por ejemplo, en la descripción de un reloj de pared se usan palabras como caja, esfera, manillas, pesas, péndulo...

**Descripción de un pozo (Rafael Sánchez Ferlosio)**
Lo más importante del jardín del sol era el pozo. Tenía un brocal de piedra verde y un arco de hierro forjado para la polea. La polea era de madera y chillaba como una golondrina. El cubo era también de madera, sujeto por aros de hierro, como las cubas, y pesaba mucho. El pozo era muy hondo y tenía un agua muy clara.

Un método para describir objetos consiste en comparar un objeto con otro. Al comparar podemos utilizar dos tipos de rasgos:

Los rasgos diferenciales de cada objeto. Son las características que distinguen a unos objetos de otros.

Los rasgos comunes a las cosas que comparamos. Son las características que hacen que podamos agrupar a los seres en clases.

Para comparar hay que tener en cuenta lo siguiente:

Se deben comparar variables análogas. Al comparar objetos podemos observar el tamaño, la forma, la materia, el precio, la procedencia...

Se deben indicar las semejanzas y las diferencias.

Se deben ordenar la comparación. Primero las semejanzas y después las diferencias o al contrario.

**El violonchelo y el violín**
El violonchelo es, como el violín, un instrumento de cuerda. Su forma es similar y ambos se tocan con ayuda de una varilla o arco. Estos dos instrumentos se diferencian por su tamaño y su sonido. El violín es pequeño y su sonido es suave y agudo, mientras que el violonchelo es grande y de tonalidad muy grave.

Describir un proceso

Describir un proceso es exponer ordenadamente las fases del mismo, indicando qué sucede en cada fase y cómo sucede.

**Como se hace un periódico**
1.- Documentación. Los reporteros locales y los corresponsales en otras poblaciones acuden al lugar de los hechos, obtienen información y hacen fotografías y planos del lugar. 2.- Transmisión. Los periodistas y las agencias internacionales transmiten las noticias a la redacción del periódico por una vía rápida (teléfono, teletipo, fax, correo electrónico...). 3.- Redacción. Los redactores seleccionan el material recibido y redactan noticias, artículos de fondo y editoriales. También escogen el material gráfico. 4.- Fotocomposición. Los textos se escriben en los ordenadores, se corrigen y se distribuyen en la página, confeccionando así una maqueta, que se fotografía. 5.- Obtención de películas y planchas. Se obtienen los negativos de las fotografías de cada página y con ellos se impresiona una plancha plana de aluminio. 6.- Impresión. Finalmente, a partir de la plancha, se imprimen los periódicos en la prensa. Ya están listos para su distribución.

La descripción de un proceso debe ser clara y ordenada . Se debe seguir el siguiente orden:

Primero de indica de qué proceso se trata y cuál es su finalidad.

Después se detallan los elementos, materiales o instrumentos que forman parte del proceso (personas, máquinas, materiales, herramientas...).

Finalmente se explica cómo se desarrolla el proceso. Se divide en fases y se exponen las operaciones que se realizan en cada una. Se deben utilizar palabras que indiquen el orden de las operaciones.

Si es posible, se explica para qué se realiza cada operación.

Descripción de personas

Hay varias formas de describir a una persona. Según se describan sus rasgos recibe distintos nombres.

Prosopografía	Es la descripción de los rasgos físicos de la persona, de su apariencia externa.
Etopeya	Es la descripción de rasgos psicológicos o morales del personaje: su manera de ser, de actuar, su carácter.
Retrato	Es una descripción combinada en la que se describen las características físicas y morales de la persona. Une la prosopografía y la etopeya.
Caricatura	Es un tipo de descripción en la que los rasgos físicos y morales de la persona se presentan de manera exagerada, acentuando los defectos.

Cómo se hace una prosopografía

Lo más importante es observar atentamente a la persona y seleccionar y anotar los rasgos físicos que la caracterizan. Los rasgos más importantes son los que se refieren al rostro, al aspecto general y al vestido.
Antes de hacer la prosopografía hay que tener en cuenta estas normas:

Es necesario seguir un orden al ir "pintando" al personaje. Se debe comenzar por el aspecto general y después dar detalles concretos.

Se debe presentar al personaje en acción para que cobre vida, describiendo sus movimientos.

Es conveniente reflejar nuestros sentimientos hacia el personaje (ternura, admiración, aversión...).

Hay que elegir el tono de la descripción: un tono serio, irónico, burlón.

**Retrato físico de Momo (Michael Ende)**
En verdad, el aspecto externo de Momo era un poco extraño y tal vez podía asustar algo a la gente que da mucha importancia al aseo y al orden. Era pequeña y bastante flaca, de modo que ni con la mejor voluntad se podía decir si tenía ocho años o ya doce. Tenía el pelo muy ensortijado, negro como la pez, y parecía no haberse enfrentado nunca a un peine o unas tijeras. Tenía unos ojos muy grandes, muy hermosos y también negros como la pez y unos pies del mismo color, pues casi siempre iba descalza.

El retrato

Normalmente, cuando describimos a una persona, no sólo nos referimos a su físico, sino que intentamos reflejar su forma de ser y de actuar, y también lo que nosotros pensamos de esa persona. Describir a una persona reflejando sus sentimientos, sus costumbres y todo lo que forma su personalidad es un retrato de carácter.
Para hacer un buen retrato y que éste sea completo hay que tener en cuenta:

Observar y seleccionar los rasgos más destacados de la persona, tanto físicos como de carácter.

No acumular demasiados rasgos, sólo los más característicos.

Describir los rasgos en orden. Primero los físicos y después las cualidades, la forma de actuar, etc.

Presentar al personaje en una ambiente, para que cobre vida y sea más creíble.

Elegir bien las palabras y utilizar recursos expresivos para dar viveza y fuerza a la descripción.

**RECURSOS EXPRESIVOS PARA DESCRIBIR**
Adjetivos	bajo, corpulento, delgaducho, alegre, cariñoso, huraño, tímido, inquieto, dulce...
Comparaciones	Se movía como un pato. Su pelo parecía de oro. Sus ojos eran negros como la pez.
Imágenes	Luis es una ardilla. Celia es un verdadero ciclón.
Metáforas	Entre sus labios lucía una hilera de perlas.

**Ejemplo de retrato (Camilo José Cela)**
Mi padre se llamaba Esteban Duarte Diniz, y era portugués, cuarentón cuando yo niño, y alto y gordo como un monte. Tenía la color tostada y un estupendo bigote negro que se echaba para abajo. Según cuentan, le tiraban las guías para arriba, pero, desde que estuvo en la cárcel, se le arruinó la prestancia, se le ablandó la fuerza del bigote y ya para abajo hubo que llevarlo hasta el sepulcro. Yo le tenía un gran respeto y no poco miedo, y siempre que podía escurría el bulto y procuraba no tropezármelo; era áspero y brusco y no toleraba que se le contradijese en nada, manía que yo respetaba por la cuenta que me tenía.

Comentari d'un poema

I TANMATEIX

I tanmateix,

si no demostram,

ferventment,

que estimam

a qui estimam,

de què serveix fer-ho?

No podem deixar pansir

els sentiments

en aquest grotesc oblit,

com quan no deixam podrir

la fruita madura al rebost

i ens la menjam

perquè no s'acabi de perdre

del tot.

Que ploguin llavors sinceres...

Antònia Lladonet

Fotografia: Chema Madoz

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

amor

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

rima assonant, versos:3, síl·labes 4

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat.

Relaciona el significat amb el contingut del poema:

ferventment: amb fervor.

Pansir: 1.El sol, l’excessiva calor, la manca d’humitat, dessecar vegetals tendres. El sol d’agost panseix la gespa.

2. Un vegetal tendre, dessecar-se. Les roses s’han pansit.

3. Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s’ha fet vella, no s’ha pansit com jo.

4.Ensopir-se, desanimar-se. Amb la malaltia del marit es va pansir molt.

grotesc: Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques.
2 . Element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

ens explica l'amor de una parella que superen algunes etapes no gaire bones.

6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva reposta.

que fa riure sense parar.

7. Opinió personal.

m'agrada molt el poema per que es mesclen la fruita amb l'amor de dues persones.

divendres, 19 de febrer del 2016

Fes una redacció on expliquis quin seria el teu cap de setmana ideal, començant per divendres en sortir de l'institut. Empra descripcions a voler.

El meu cap de setmana ideal seria pasar-ho amb les meves amigues, el divendres al sortir de l'insitut me vendria a cercar la meva madrina amb el seu cotxe negre per anar a dinar a casa seva, ella hem prepararia la roba: una falda o un vestit negre per sortir al maritim de palma, de mentres fariem moltes coses com alguna coca de xocolate o alguna cosa parescuda a una coca, en arribar el vespre me dutxaria i me planxaria el pel per tenir-ho llis i aixi poder dur-ho mollat, me maquillaria per estar mes guapa, llavoros ella m'acompanyaria al pis de les meves amigues a palma per baixar cap al maritim. baixariem i entrariem per totes les discoteques que hi ha per allà abaix. En acabar la festa puajariem totes cap al pis per descansar fins al vespre del dissapte que tornariem a sortir. El diuemge agafariem un tren totes les nines que haguem de tornar cap a casa fins a un altre cap de setmana per poder sortir. Lo mes segur es que al tren de tornada estiguem molt cansades i descansariem tot el que quedaria de dia, hem prepararia un banyera amb sals relaxans i llavors ja hem posaria el pijama per anar a dormir per que al dia seguent tenc classes.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Coneixem fotògrafs...

1. Cerca informació sobre el fotògraf Dariusz Klimczak, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Dariusz Klimczak és un fotògraf polonès nascut a Sieradz en 1967 que té un interès especial per la fotografia creativa i de manipulació.

representa tot el que fa una mare per treure els seus fills cap endevant.

representa que la majoria dels circs utilitzen els animals per entretenir als espectadors.

me representa que llegir i tenir coneixements et pot dur molt lluny.

representa la visió real per la que utilitzen els elefants i com hauria de ser realment.

per jo representa la bellesa del cos humà.

me recorda com es el maltracte cap a la dona, que es sent desprotegida i fan amb ella el que vol per que no es pot defensar.

hem fa pensar que l'animal mes pesat també podria ser lleuger

dimarts, 16 de febrer del 2016

Chema Madoz

Pentinarem la terra. Fotografia: Chema Madoz

1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Neix a Madrid , al 1958. Va ser deixeble de Javier Valhonrat en els tallers de fotografia del Cercle de Belles Arts de Madrid. Estudia Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid, carrera que simultània amb els cursos de fotografia del Centre d'Ensenyament de la Imatge . El 1983 realitza la seva primera mostra individual a la Reial Societat Fotogràfica de Madrid. Des de 1990 comença a desenvolupar el concepte d'objectes , tema que serà una constant en la seva fotografia fins a la data . L'obra de Madoz s'acosta a la variant de les escultures peribles ; caracteritzades per una senzillesa total, sempre en blanc i negre amb una acurada il·luminació i primorosa simplicitat en la fabricació dels objectes que fotografia.

vol representar que ara el que ha tengut una carrera pot tambe no tenir res dins el cap

és el sol fet amb mistos i vol representar que s'acabarà.

aquest hem fa pensar que vol dir que cadascú es el que vol ser.

es un camp de basquet amb una peça de dominó simulant un 5x5

aquest me recorda quan has d'abandonar el que es "ca teva" i dins la maleta només poses un poc d'aquell lloc.

aquest me fa gracia i hem recorda un poc al feminisme per que la dona es lliure de fer el que vol amb el seu cos.

hem recorda el temps i pobles que estas separada d'una persona important a la teva vida.

aquest vol demostrar que el tabac apoc apoc et pot fer mal

aquest me representa a que la paraula tu referint-se a alguna persona que podria fer-te mal sempre.

aquesta imatge vol demostrar l'afecte que fa un objecte dins l'aigua però fora de l'aigua

L'entrevista

1. Prepara una entrevista, personal i professional, per al teu cantant preferit. Ha de tenir 10 preguntes. També has de penjar imatges.

si et demanés que facis una llista amb vista a les parts de la teva vida amb la que et sents més satisfeta amb l' amor, família, música, actuació què aniria primer?

Col·labores amb molts inesperat artistes en aquest àlbum. És segur dir que tens un nou so?

Què escoltes actualment?

enyores fer el paper de hannah montana?

si poguessis triar en una de les teves millors èpoques com a cantant, quina triaries?

tens nous temes per fer un disc nou?

si és així, quan tens previst treure un nou disc?

creus que la teva relació que tens amb la teva parella es la definitiva?

quin es el teu cantant preferit?

segueixes com a "fan" algun famós?

dilluns, 15 de febrer del 2016

Anau a n'aquesta pàgina i feis els exercicis que hi trobeu!

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.html

dimarts, 9 de febrer del 2016

Socials dossier tema 6

1. Cerca informació sobre l'època de l'imperialisme i penja imatges.

Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans potències es van expandir per constituir enormes imperis colonials. Però les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial(1914-1918).

2. Per què les grans potències industrials varen poder construir enormes imperis colonials?
La Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees: les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seua superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials. A banda de la necessitat de vendre l’excedent de la seua producció i de comprar matèries primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees, a més el nacionalisme conservador i l’imperialisme racista defenia la superioritat de la raça blanca així com el dret dels europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures “inferiors”.

3. Defineix aquests conceptes:
Colònia d'explotació:
eren les mes freqüents al país dominador, econòmicament el territori ocupat el governava.
Colònia de poblament:Eren les colònies principalment utilitzades per a l'habitatge de colons blancs procedents de la metròpoli, que havien emigrat per motius polítics o com a conseqüència de la superpoblació. El govern el compartien els colons blancs amb els indígenes, encara que aquestos últims estaven un poc relegats a les decisions dels colonitzadors. Les més relevants eren Canadà, Austràlia i Algèria.
Protectorat:Sorgiren a partir de 1870. Eren colònies que en el moment de ser ocupades ja tenien un govern indígena ben organitzat. El territori seguia habitat per indígenes, i la metròpoli mantenia el govern existent, però el manipulava com volia, és clar, en benefici propi. (Índia).

4. Cerca informació sobre el Canal de Suez. Què era? Quins oceans unia? Quin recorregut feien els vaixells per anar d'un oceà a l'altre abans de la seva construcció? Què va representar la construcció del canal?
És un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869.

Els vaixells no necessiten circumdar Àfrica i vorejar el Cap de Bona Esperança per assolir els oceans Índic i Pacífic. D'aquesta manera s'obria una nova via per al mercat entre els continents europeu i asiàtic i es facilitarien les relacions comercials de l'Europa Oriental i l'Àsia Occidental amb el món.

va haver molts d'intents per fer aquest canal, ja que l'obra era molt difícil de fer.

Canal de Suez

5. Per què es va concovar la conferència de Berlín?

6. Explica els avenços que varen introduir els europeus a les colònies.

7. Quina conseqüència va tenir el creixement de la població a Àfrica?

8. Explica les transformacions econòmiques que trobis més importants.

1. Fes una redacció sobre tot el que has après de Nicaragua. Penja fotos també d'aquest lloc.

El que he aprés de Nicaragua es la manera que viu la gent allà i que la majoria de les persones viuen amb els doblers justos per menjar, els nins d'allà es conformen amb poca cosa i ajuden amb el que poden als seus pares, ells solen anar a fer feina al camp amb ells però la majoria dels nins tenen una altre feina i el seu "jefe" solen ser molt estrictes amb ells, també he apres que necessitam posar-nos alguna vacuna per poder viatjar cap a Nicaragua, hem apres a treure un passatge per poder agafar l'avió. A Nicaragua no tenen la mateixa moneda que aquí a Europa, ells tenen un altre tipus, molts de nines son violades amb dotze o tretze anys i la majoria d'elles ja han de fer càrrec d'un infant, el pare sempre desapareix, però si es d'un poble petit sempre s'acaba sapient qui ha estat el que ha violat a la nina.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Crea el teu personatge

1. Observa aquest quadre atentament de Gustav Klimt i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge:

Qui és aquesta dona? Què nom?

aquesta dona es filla d'un pastor anomentat Pep, ella nom Júlia

És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?

és una dona soltera a la que li agradaria tenir fills però no te la oportunitat de tenir-ne per que no te marit. A ella li agrada molt anar a caminar per les muntanyes i poder contemplar el paisatge.

És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?

és la filla del senyor de la casa.

Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?

ella ho fa tot de la casa per que el seu pare surt a fer feina molt prest i torna molt tart, ella desitjta ser enamorada i formar una vida amb infants

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

ella es una nina molt aguda però no esta passant una bona epoca.

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. Mínim 25 línees.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Hi havia una vegada, una noia que vivia a la muntanya amb el seu pare. la seva mare va morir quan va néixer na Júlia, ella era una nina rossa amb el ulls verds, una nina molt feliç al principi... però al llarg del temps es sentia molt sola allà on vivia, per que era a dalt de la muntanya sense ningú. Ella no anava a la escola per que no tenien els doblers que necessitaven per poder pagar-la, un dia va baixar al poble sense dir res i li va encantar, va veure moltes coses que no havia vist mai i persones noves, ella mai havia vist gent només al seu pare. Aquell dia va conèixer a un al·lot que li deien Marc, ell li va demanar on vivia i això però ella es va estimar més no contestar, i ell insistia en que li digues però ella va partir corrent cap a dalt de la muntanya, ell la va seguir sense que ella es dones compte de que la perseguia en Marc. Al cap d'unes hores en marc va trobar na Júlia plorant davall d'un garrover ell es va acostar on era ella i li va demanar el que passava i per que no li va voler dir on vivia, ella li va dir que era pobre i que mai havia baixat d'aquí, que el seu pare li tenia prohibit baixar al poble, en Marc no entenia el que passava amb el seu pare, per que aquella situació del que passava na Júlia no era per tant per no baixar al poble. Ella es va sorprendre amb el que li va dir en Marc per que no entenia com un noi tan guapo i del poble s' havia fixat amb ella. El seu pare els va veure i va cridar: Júlia! que fas amb un noi de poble?, et vaig dir que no volia que et junta sis amb gent diferent a nosaltres. Ella es va anar correguent i plorant cap a la seva habitació el noi no entenia res i va partir cap abaix al poble el seu pare va dir: on vas tu? en Marc va dir cap al poble, en Pep, el pare de na Júlia es va acostar cap a ell i li va dir: no tornis a venir a veure na Júlia pus mai més, si et veig una altre vegada per aquí no tornaràs a casa teva. Aquell nin es va asustar molt del que aquell home li va dir, varen passar un parells d'anys i ell seguia pensant amb na Júlia, na Júlia no va tornar a baixar al poble pel que va passar amb en Marc.