La població espanyola al segle XIX
1. Cerca informació sobre la població espanyola al segle XIX. En fas un esquema.
La població espanyola que en 1800 era de 11 milions va passar a 1900-18.600.000, creixement anual 0,53% inferior a la mitjana europea 0,76% anual. Alta taxa de mortalitat, unida a una alta taxa de natalitat.
La mortalitat epidèmica no va desaparèixer fins al XX
Malgrat l'extensió i diversificació de cultius: Fam
Catalunya i el País Basc són les excepcions
La mortalitat epidèmica no va desaparèixer fins al XX
Malgrat l'extensió i diversificació de cultius: Fam
Catalunya i el País Basc són les excepcions
La influència del desenvolupament agrícola: producció d'aliments i transvasament mà d'obra camp a ciutat.
A Espanya l'endarreriment en la revolució agrícola i la revolució industrial, la manca d'una modernització econòmica impedeix que la població creixi al ritme europeu. Fins al XX no hi ha a Espanya la transició demogràfica.
A Espanya l'endarreriment en la revolució agrícola i la revolució industrial, la manca d'una modernització econòmica impedeix que la població creixi al ritme europeu. Fins al XX no hi ha a Espanya la transició demogràfica.
Altíssima taxa de mortalitat. Esperança de vida 1860-1887 29 anys, finals XIX gairebé 35.
Mortalitat infantil fins als 6-7 anys 50%. Al començament del XX l'índex de mortalitat en el primer any de vida se situa en un 20%.
Mortalitat infantil fins als 6-7 anys 50%. Al començament del XX l'índex de mortalitat en el primer any de vida se situa en un 20%.
Febre groga: malaltia tropical que transmet un mosquit propi de zones marítimes càlides (ports andalusos). És una malaltia urbana al contrari que les antigues pestes intensitat
molt localitzada, hi va haver brots a Cartagena, Màlaga, Sevilla i Cadis
1810-1821, Alacant, València, Barcelona i Palma 1870. Les més dures van
ser les de les primeres dècades
Còlera: gran extensió. D'origen asiàtic va penetrar a Europa a partir de 1830. A Espanya hi va haver 5 brots, l'epidèmia de 1854-55 va ser la més mortífera de totes (estesa per les tropes), la zona més afectada va ser el centre nord, l'última 1885 va coincidir amb la "crisi agrícola i pecuària" i l'extensió de fil·loxera a les vinyes, ataco el Sistema Ibèric i Granada.
Afeccions endèmiques: verola, xarampió, tifus, paludisme, escarlatina, diftèria i altres malalties infectocontagioses. Només poden ser combatudes per la millora de les condicions higièniques, la sanitat pública, alimentació, vestit, habitatge pel que es relacionen amb l'endarreriment econòmic. En l'últim terç del segle van baixar les de transmissió per via digestiva (aigua i aliments), les de l'aparell respiratori van seguir fins al segle XX i es relacionen amb la millora de la higiene pública (serveis de neteja i clavegueram, purificació d'aigües potables) . El procés d'industrialització, però, afecte a les infeccions de l'aparell respiratori (tuberculosi) a les ciutats ia les zones rurals a causa de la falta d'higiene dels habitatges ia l'alimentació insuficient (misèria i ignorància).
Còlera: gran extensió. D'origen asiàtic va penetrar a Europa a partir de 1830. A Espanya hi va haver 5 brots, l'epidèmia de 1854-55 va ser la més mortífera de totes (estesa per les tropes), la zona més afectada va ser el centre nord, l'última 1885 va coincidir amb la "crisi agrícola i pecuària" i l'extensió de fil·loxera a les vinyes, ataco el Sistema Ibèric i Granada.
Afeccions endèmiques: verola, xarampió, tifus, paludisme, escarlatina, diftèria i altres malalties infectocontagioses. Només poden ser combatudes per la millora de les condicions higièniques, la sanitat pública, alimentació, vestit, habitatge pel que es relacionen amb l'endarreriment econòmic. En l'últim terç del segle van baixar les de transmissió per via digestiva (aigua i aliments), les de l'aparell respiratori van seguir fins al segle XX i es relacionen amb la millora de la higiene pública (serveis de neteja i clavegueram, purificació d'aigües potables) . El procés d'industrialització, però, afecte a les infeccions de l'aparell respiratori (tuberculosi) a les ciutats ia les zones rurals a causa de la falta d'higiene dels habitatges ia l'alimentació insuficient (misèria i ignorància).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada