ACCENT!OBERT!O!TANCAT?

Ortografia 19

L’ACCENTUACIÓ

L’accentuació gràfica de les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del
mot i per la terminació de la paraula.
La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició
d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.
En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.

E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.
Mots aguts

alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè
pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
Mots plans
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu
Mots esdrúixols

 molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantaré, diré, faré, aniré
digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
Els mots que fan el plural en -essos accés (accessos), congrés (congressos), exprés
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals següents
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
érem, éreu, duguérem, duguéreu
tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
accent tancat

 Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega


O oberta / o tancada

La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.
Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós
Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
això, allò, però, de debò
arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
Mots plans amb accent tancat estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
Regla general d’accentuació
Mots aguts
S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català
-e: cafè, convé
-i: llumí
-o: allò, nadó
-u: comú
-as: repàs
-es: anglès, revés
-is: incís
-os: capgròs, calorós
-us: talús
-en: edèn, amén
-in: Berlín
Mots plans

S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens

Mots esdrúixols

 S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts s’escriuen sense
accent gràfic.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans s’escriuen amb
accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans s’escriuen sense
accent gràfic.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqües
Casos especials
Mots compostos
En els mots construïts amb formes prefixades acabades
amb o (i de vegades amb i) només porta accent el
segon element, si s’escau.
fisicoquímic, anglosaxó,
cardiovascular, socioeconòmic
En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, l’hi hem de posar. pèl-roig, adéu-siau, més-dient

EXERCICI
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles. AGUDES ESDRUIXOLES PLANES

negrós!!!còmode!!!còpia!!!cigró!!!regular!!!beneit!!!tindran!!!palla!cabàs!!!
 universitat!!!comprèn! compraran!!!
mengen!!!martell!!!Berlín!!!demà!!unió!!!líquid!!!família!!!carnisseria!!Carmen!!!
església!!!pèsol!!!ràdio!!!espia!!!
plàtan!!!telèfon!!!càries!!!fàcil!!!parlàvem!!!bústia!!!pasqua!!noia!!!pau!!!història!!!
difícil!!!


ADVERBIS ACABATS EN MENT

S’accentuen tots els adverbis acabats en  ment si la paraula original a partir de la qual està format
s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament,fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Exercicis
Accentua quan calgui (totes són planes):

Manec agulla electric poesia carrec oncle
Debil examen llunes diposit cervol hipopotam
Motxilla intutil col<legi claxon semafor rapid
Accentua!quan!calgui!(totes!són!esdrúixoles):
Fabrica justicia clinica quilometre centimetre bruixola
Tecnica aguila milionaria epoca maquina perdua
Avia esglesia pagina fisica tortora memoria

Accentua les paraules que calgui:

Cantonada portal estatua historia monument oportuns
Permis estomac aeria compas violins maxim
Dormien rellotge imaginem examen angel examens
Bugia merceria assidua dormiem docil oportu
Unic llastima condicio algun satel<lit creixer
Els!noms!de!països!s'escriuen!de!forma!diferent!en!cada!llengua.!Posa!l’accent!on!sigui!necessari.!
Canada,!Marroc,!Tunisia,!Mexic,!Grecia,!Japo,!Italia,!Austria,!Peru,!Suecia,!Irlanda,!Escocia,!Finlandia,!
Belgica,!Algeria.

Fes el mateix amb aquests altres mots:

Historia,!Paris,!Berlin, carbo,!materia.!Telefon,!paciencia,!ballari,!analogia,!!util,!civic,!arros.
Tria!el!mot!segons!porti!accent!o!no.!També!has!de!vigilar!si!l'accent!és!agut!o!greu.!
Als! cinc! minuts! tots! (menjàvem! /! menjavem).! El! paisatge,! al! nostre! entorn,! a! poc! a! poc! anava! perdent!
aquell! aspecte! (fantasmagoric! /! fantasmagòric)! que! li! donava! la! lividesa! de! l'alba.! L'! (horitzó! /! horitzò! /!
horitzo)!!s'esclarissava,!i!un!sol!(tímid!/!timid),!poruc,!(estenia!/!estenía)!els!seus!raigs!sobre!la!terra.!
Manuel!de!Pedrolo! (nasqué/nasque)!!a!l'Aranyó,! (pero/però)! (ana/anà)!!a!viure!a!Barcelona.!Sense!l'obra!
narrativa! de! Pedrolo! ! (mancaría/mancaria)! a! la! literatura! catalana! una! (dimensió/dimensio)! ! de! l'art!
narratiu.! La! ! (presencia/presència)! d'una! ! ! (producció/produccio)! constant! (sitúa/situa)! ! l'autor! entre! els!
creadors! contemporanis! d'obra! ! (continúa/continua! /contínua).! Es! valoraren! molt! les! (línies/linies)! ! de!
(progrés/progres)!!de!la!seva!obra.!

L’accent!diacrític

• A!tot!el![món!mon]!trobarem!persones!més!bones!i!no!tant.!
• A!![món/mon]!pare!no!li!agrada!gens!aquesta!pel<lícula!!
• "Una![dóna/dona]!!llarga!i!prima..."![és/es]!!una!cançó!mallorquina.

 Posa!l’accent!diacrític!quan!calgui:

1. El pastor porta el be a la carnisseria
2. Febrer es el mes mes curt de l’any
3. Els homes mes valents son ací
4. El boter calça unes botes noves
5. Ahir sabies be la lliçó
6. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran
7. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional
8. Te tot el cos mullat
9. La meua dona no dona prou almoines
10. A les deu eixirà el correu
11. Tocarà la campana en alçar a Deu
12. Ell em deu deu pessetes.
13. Dona la ma als amics
14. El joc de pilota no ve be
15. Per ací es diu que l’Abrosi es mot bo.
16. Si no fora per mirar, us llançava fora del saló
17. A vos no us he de dir si teniu permís o no, sou lliure.
18. No digueu ni si ni no fins a saber la veritat
Accentua!quan!calgui:
1. El lleo es una bestia carnivora.
2. El telefon obri una nova via a la comunicacio humana.
3. La tecnica no te sempre la solucio adequada als problemes.
4. El masculi, el femeni i el neutre son els tres generes fonamentals de lagramatica.
5. Cantaven una canço melódica
6. La forma perifrastica es d’us molt corrent en catala.
7. Ni aixo ni allo no pot esser acceptat com a solucio valida.
8. Una formula es una condensacio d’una llei cientifica.
9. El metode que seguiras haura d’esser practic i concies.
10. Les maximes filosofiques no tenen sempre coherencia.
11. La divisio del treball es una conseqüencia d’un sistema precis d’orgonitzacio economica.
12. L’os te els pels llargs.
7
13. Aquella dona li agrada el cafe ben molt
14. Sempre consultava l’enciclopedia per elaborar els temes dels examens d’historia.
15. Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans de manera igualitaria.
Accentua!quan!calgui:
La!Senyora!Gracieta!interferi!llavors!la!conversacio!i!pregunta!a!donya!Pura!si!jo!pensava!viure!a!la!fonda!o!
llogar!pis.!La!pregunta! fou! tan!extraordinaria!que!vaig!pensar!que!la!dona!era! sorda!o!almenys!una!mica!
dura!d’oida.
—Si,!si!—digue!la!vella!senyora!amb!un!somriure!bondados— Aquest!jove!ha!llogat!el!pis!del!carrer!Estret.
—Exacte,!si!senyora.!El!pis!del!numero!3!—li!vaig!dir.
—I!voste!anira!a!viure!alla?!—salta!la!dona!feta!una!polvora—.!Que!me’n!diu!!Verge!Santa!!Ja!sap!que!he!
fet?
—I!per!que!ho!dius!tot!aixo,!Carme?
—El!carrer!Estret!!Mare!de!Deu!!Pero!si!es!l’ultim!carrer!de!la!vila.!Jo!no!hi!aniria!a!viure!encara!que!m’hi!
arrosseguessin...!Es!el!carrer!de!mes!transit!de!Torrelles.!El!que!hi!ha!mes!soroll....
—Molt!be.!D’acord.!Per!tot!aixo!podria!esser!precisament!el!mes!convenient.
Josep!Pla.!El!carrer!Estret

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

Amor de una mare cap al fill

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

 És de una mare que conta com es sent tenguent el seu fill i tot el que fa a la escola, de la educacció que te aquesta persona la seva mare esta orgullosa del fill que ha tengut per que li dona molta alegria a la seva vida el seu fill a ella.

             

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.



    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

 Aquesta ciutat és plena de llocs històrics i monuments d'arquitectura i art, però no es limiti només amb l'examen dels llocs d'interès més famosos, trobi temps per simplement vagabundejar per aquesta ciutat italiana exclusivament interessant i obrir per si el seu veritable encant. D'una volta, per exemple, pels barris, on no hi ha o gairebé no hi ha turistes. Cada barri venecià té el seu propi caràcter. No és estrany si ens recordem que la ciutat va ser construïda en les 117 illes vinculades entre si amb més de 400 ponts i uns 160 canals. Un no ha d'oblidar que al centre de Venècia està prohibit desplaçar-se en cotxe. Més val deixar el cotxe a l'aparcament i arribar al centre en un vaixell.

 Venècia és famosa per les seves meravelloses festes nacionals. Anualment el Carnaval venecià atreu milers de turistes admirats de tots els racons del món. Primerament el carnaval es va celebrar a 1296 i va durar sis setmanes. La festa va ser tan feérica i luxosa, que els rumors van córrer pels països propers. A principis del segle 14 la qüestió de la lluita de classe va ser una de les més importants no només a Venècia, sinó en altres ciutats europees. L'única festa durant la qual les persones ocultaven la seva cara darrere de màscares pintades, permetia oblidar aquesta lluita. Durant el festeig tots es devertían igualment, habituals regles socials van desaparèixer juntament amb les tradicions quotidianes. Durant la seva història secular el carnaval va canviar moltíssim, actualment la festa se celebra, en general, per als turistes. Durant diversos dies als carrers i places de la ciutat tenen lloc les actuacions d'acròbates, artistes teatrals i músics. Queda invariable el símbol de la festa - màscara pintada, precisament elles solen comprar els turistes com records.

Vacances!

Vacances!

           

                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?


Aquest a setmana santa no tenc moltes coses pensades, segurament faré alguna panada i robilos. Amb les meves amigues aniré de festa i els darrers dies estaré preparant la maleta per partir cap a Praga.

La descripción

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
  el Girasol: amaria y grande
  los arboles: rojos y llamativos
  la hierba: verde y luminosa
  las hojas: verdes y grandes
   


Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.


"EL GIRASOL"  en esta imagen se puede ver como el girasol es el centro de atención de la foto, podemos ver que el cielo esta oscuro pero la flor sigue siendo luminosa, los arboles son de diferentes colores y eso tambien provoca ver el color verde de las ojas y el amarillo de la flor.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

el cielo esta oscuro y eso nos hace ver el amarillo del girasol y es muy sorprendente no ver ningun gusano en la flor.
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Si, una vez me deje el trabajo en casa, lo tenia todo hecho, no me faltaba nada cuando llego la hora de que el profesor me pidiera que se lo entregara le pregunte a ver si se lo podria entregar otro dia y me dijo que sí, el corazón me empezo a latir muy fuerte y me puse mucho mas tranquila al saber que su respuesta era un si.

Contes

Contes

 

     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

Els contes funcionen com un laboratori, com un lloc imaginari on podem fer experiments i provar a veure què passa.

Són com un joc, com un teatre, com una escola abans de l'escola on podem aprendre imaginant aventures divertides, curioses, de por, arriscades ... i provar a veure què passa quan els seus personatges es mostren valents o covards, divertits o tristos, mentiders, justos, pacients, vanitosos...  

I així ens ensenyen a superar la por com l'El soldadet de plom, a ser solidaris i respectuosos amb els altres com Els tres porquets o El marcianet lleig, a saber esperar com El petit inuït o utilitzar la nostra imaginació per prendre la decisió més justa com ho fa Nasreddín. És a dir, ens mostren els seus valors humans.

Hi havia una vegada un jogueter que va fabricar un exèrcit de soldats de plom, molt drets i elegants. Cadascun portava un fusell a l'espatlla i una jaqueta vermella. Al jogueter no li va arribar el plom per fer l'últim soldadet i el va haver de deixar sense una cama.

Ben aviat, els soldadets es trobaven en la vitrina d'una botiga de joguines. Un senyor els va comprar per regalar-los al seu fill, com a regal d'aniversari. Quan el nen va obrir la caixa, en presència els seus germans, el soldadet sense cama li va cridar molt l'atenció.

Davant de l'entrada, hi havia una preciosa ballarina de paper. Portava una faldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que brillava un lluentó. La ballarina tenia els braços alçats i una cama aixecada cap enrere, de tal manera que no se l'arribava a veure. Era molt bonica!  

-És la noia perfecte per a mi, -va pensar el soldadet de plom, convençut que a la ballarina li faltava una cama com a ell. Aquella nit, quan ja tots a la casa se n'havien anat a dormir, les joguines van començar a divertir-se. El trencanous feia tombarelles mentre la resta de joguines ballaven i corrien per totes bandes. Les úniques joguines que no es bellugaven eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper. Immòbils, es miraven l'un a l'altre. De sobte, varen tocar les dotze de la nit. La tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i va saltar un follet amb expressió malvada.

-Tu què mires, soldat - va cridar.

El soldadet va seguir amb la mirada fixa endavant.

-D'acord. Ja veuràs el que et passarà demà -va anunciar el follet.

A l'endemà, el nen va jugar una estona amb el seu soldadet de plom i després el va posar a la vora de la finestra, que estava oberta. Llavors, un cop de vent va fer caure el soldadet finestra avall.

-Puc baixar a buscar el meu soldadet? -va preguntar el nen a la minyona. Però ella s'hi va negar, perquè plovia molt.

A fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Varen ser ells els que van trobar el soldadet de plom de boca terrosa.

-Fem-li un vaixell de paper! - va cridar un dels nens.

El nois varen fer un vaixell amb un diari vell, van col·locar-hi el soldadet i el van posar a navegar. El soldadet es mantenia eixerit mentre el vaixell de paper es deixava endur pel corrent. Aviat es ficà en una claveguera i per allà va seguir navegant. El vaixell es va anar mullant i poc a poc el soldadet es va anar enfonsant, quan de sobte un peix molt gran se'l va menjar. El peix, amb el soldadet a l’estómac, va nedar per tot el canal fins arribar al mar...

 

-Crec que no tornaré a veure mai més la ballarina, -va sospirar amb tristesa. D'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin per allà i atrapessin el peix amb la seva xarxa. Poc temps després, el peix fresc ja estava al mercat, just on feia les compres la criada de la casa del nen. La criada es va decidir a comprar el peix més gros: el que tenia el soldadet de plom dins. A l’hora de preparar el sopar, va agafar el ganivet i va començar a preparar el peix per introduir-lo al forn i de cop de dintre la panxa va sortir el soldadet:  

 

-És el soldadet que li va caure al nen per la finestra! - va exclamar. 

El nen es va posar molt feliç quan va saber que el seu soldadet de plom havia aparegut.

El soldadet es va trobar amb la seva estimada ballarina. Hagués plorat d'emoció si hagués tingut llàgrimes, però es va limitar a mirar-la. Ella el mirava també. De sobte, el germà del nen va agafar el soldadet de plom dient: 

 

-Aquest soldat no serveix per a res. Només té una cama. A més, fa pudor a peix. El noi va llençar el soldadet de plom al foc de la xemeneia. El soldadet va caure de peu enmig de les flames. Els colors del seu uniforme desapareixien a mesura que es desfeia. Sense adonar-se’n, una ràfega de vent va arrencar la ballarina de sobre la lleixa i la va portar com una au de paper fins el foc, al costat del soldadet de plom. Una flamarada la va consumir en un segon. A l'endemà, entremig de les cendres, el nen va trobar un tros de plom en forma de cor. Al costat, negre com el carbó, estava la cinta de la ballarina.

 

 

 

 

RESUM DEL CONTE:

Una vegada hi havia vint-i-cinc soldadets de plom que van anar a parar en mans d’un nen el dia del seu aniversari. Tots eren iguals menys un que li faltava una cama. Entre totes les joguines que tenia el nen, hi havia una ballarina preciosa de qui el soldadet se’n va ben enamorar. Un dia al matí, un fort cop de vent, va obrir la finestra de l’habitació del nen, i el soldadet que hi estava repenjat, va caure al carrer. Va començar a ploure i uns nens el van agafar, el van posar dins un vaixell de paper i el van deixar anar rierol avall, el soldadet va caure pel forat d’una claveguera, va ser perseguit per una ratota i finalment, es va escapar de la ratota entrant en un canal més ample, que el va conduir fins al mar. Un peix molt gros se’l va menjar, el peix va ser pescat i poc després el van portar a la peixateria on el van comprar i una cuinera el va trobar. I...quina sorpresa!! Havia anat a parar a la mateixa casa on havia estat abans. El nen en recuperar el seu soldadet va estar molt content però, qui de debò es va posar contenta va ser la ballarina. Sense saber per què, el germanet petit, va agafar la ballarina i el soldadet i els va tirar al foc, i entre les cendres, van trobar un petit cor de plom i al costat, uns lluentons de la rosa de la ballarina.

 

    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.

El Petit Príncep és un conte en el que el narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria del motor del seu avió, ha hagut de fer un aterratge al mig del desert.

L'endemà del seu aterratge forçat, d'una manera inesperada coneix al Petit Príncep. L'aviador sent curiositat per la procedència d'aquesta criatura i dia rere dia, el Petit Príncep li va revelant la seva història a l'aviador:

- El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una flori tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf ... El Petit Príncep no entén el concepte de "serietat" que tenen aquesta "gent gran"i prosseguint la recerca arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb el aviador, que també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li regala el seu secret: - “L’essencial és invisible als ulls” -

El narrador, l'aviador, ens explica la històtria de El Petit Príncep, amb totes les reflexions que li provoca,fins que aquest marxa de nou cap el seu planeta

El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració, i que són tant o més coneguts que el conte. Les aquarel·les, participen d'aquesta puresa del llenguatge: simplicitat i profunditat són les qualitats mestres de l'obra

 

tema 7 dossier, socials

tema 7 dossier, socials

      1. Cerca una imatge de la pintura Viatger davant una mar de boira, de Friedrich, i fes les activitats:

           -Assenyala amb una x els sentiments que creus que transmet l'obra: por, alegria, solitud, malenconia.
     
           -Qui són els dos protagonistes del quadre?
es un home que pareix que ha de ser algú important d'aquella època
      2. Cerca el quadre de Géricault, basat en el naufragi de la fragata Medusa el 1814 i respon les preguntes:


                -Quin títol té aquest quadre?
La zattera della Medussa

                -Descriu l'escena?
es una barca fabricada a ma amb quatre fuestes amb una vela, els que van dins la barca pareixen passant un mal moment i n'hi ha que moren.


                -Com es representa l'esperança? I la desesperació? I la mort?
 l'esperança amb l'home amb la bandera aixecada
la desesperació la gent que intenta ajudar als morts
la mort amb les persones que cauen dins l'aigua.


                -Aquest quadre aplega les característiques principals de la pintura romàntica. Escriu quines són.
la foscor de la tristesa i mostra alguns detalls mes importants

Socials tema 7 dossier

Socials tema 7 dossier

         1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:

                                 -Qui són els dos personatges centrals?
                                     Carles IV i la seva dona.



                                 -Què destaca Goya de la indumentària de les dones?

                                 La vestimenta que duen.

                                 -I de la indumentària dels homes?
                                    Les bandes que duen penjades del coll.

       
                                 -On és el pintor? Està il·luminat?
                                   El pintor es a la dreta en un 3er pla.

Socials dossier tema 7

Socials dossier tema 7

    1. Cerca informació i relaciona l'autor amb l'obra corresponent:

Agustin Rodin: va néixer a París en el si d'una família modesta, amb prou feines sabem res de la seva infància. Els seus primers anys no van ser fàcils, i no és admès a l'Escola de Belles Arts, va haver de resignar amb assistir a la Petit Ecole d'arts decoratives. Tampoc va gaudir de la comprensió de la crítica i la seva primera ocupació va ser com a dibuixant i modelador d'escultura decorativa. Va fer el pensador

Gustave Eiffel: Enginyer i arquitecte francès. Després de graduar a l'Escola d'Arts i Oficis de París 1855, es va especialitzar en la construcció de ponts metàl·lics. La seva primera obra d'aquest tipus la va realitzar a Bordeus el 1858; en 1877 va dissenyar l'impressionant arc de metall de 160 metres del pont sobre el Duero, prop de Porto. Poc més tard va superar la seva pròpia marca amb el viaducte de Garabit, durant molts anys l'estesa artificial més alt del món. Va crear la torre Effiel

Georges Seurat: Pintor francès. Va ingressar molt jove al taller de Lehmann, on va aprendre les teories sobre la llum i el color inspirades en el classicisme d'Ingres. Més tard va participar en la fundació del Saló d'Artistes Independents, que agrupava pintors de noves tendències com el neoimpressionisme o puntillisme, corrent del qual va ser l'iniciador. Va fer el quadre de Un diumenge a la tarda a l'illa Grande.

-Cerca imatges d'aquestes obres.


  -Indica a quin estil pertanyen




    Un diumenge a la tarda a l'illa Grande
     Jatte, 1884-1886 estil puntilisme





   El pensador, 1888 estil impresionisme



   Torre Eiffel, 1887-1889 arquitectura de ferro

Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.


Ovidi Montllor i Mengual va néixer a Alcoi el 1942. La seva família, d'origen pagès, feia temps que s'havia traslladat a Ciutat per a treballar a la indústria tèxtil. Des dels primers anys, l'Ovidi, tal i com li deien els seus amics, pren consciència de les greus desigualtats que havia portat la guerra civil, i ja el 1959 es té constància del seu ingrés al Partit Comunista d'Espanya. De la mateixa manera, com a preludi a la seva trajectòria, va destacar aviat com a actor, formant part des del 1961 del Grup Teatral La Cazuela d'Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964. El trobem al grup Pipironda o amb el CICF, fent Les noces de Fígaro. Més tard s'integra a les companyies d'Adrià Gual i Núria Espert.

També durant aquests primers anys a Barcelona, Ovidi Montllor comença la seva carrera com a cantant, primer posant música a temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després va escriure les seves pròpies lletres, tot i que mai va deixar de costat les enormes possibilitats que li oferia la poesia catalana. Va enregistrar el seu primer disc l'any 1968 i ja el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París, assolint ben aviat un dels objectius més celebrats en aquells anys.





2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.



"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs." 


tracte de dues persones enamorades que han passat moltes coses juntes. 



Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

 en aquesta canço desitja tot el que voldira que passes a n'aquell moment.


3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
que ja no es conforma amb una misèria que ara ja vol més






4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.

hem sorprèn que la seva família fos d'origen pagès i que es varen tenir que mudar cap a la ciutat per temes de doblers, quan va anar a Barcelona va començar a la seva carrera com a cantant amb temes que no eren seus.

Redacció

Redacció

        1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.

El meu cap de setmana no ha estat el millor que he tengut, el divendres vespre vaig estar el vespre amb una amiga a la torre a veure les estrelles, feia molt de fred i varem tornar a casa. varem posar la televisió i varem mirar kung fu panda 2, es una pel·lícula de dibuixos per nins petits, però mos va agradar molt.
Dissabte dematí vaig quedar a casa per fer el meu bany i el meu cuarto. A les 2 vaig tenir que partir cap a palma per què teníem un partit contra el cide i varem guanyar 3-1 varem tornar tard a casa i només vaig sortir a fer una coca cola amb les meves amigues, varem estar poc temps per què esteiem molt cansades per el partit i tot.
Diumenge vaig anar a veure un partit de futbol molt important per què es jugaven pujar a segona divisió i varen guanyar 13-2 va ser un partit fàcil de guanyar i varen celebrar la victòria anant a bars i beguent en bon diumenge, vaig quedar amb elles tot el cap vespre i va ser molt divertit, m'ho vaig passar molt bé, el vespre vaig anar a casa a veure una pel·lícula però no me va agradar massa i he passat un vespre molt dolent per què m'ha costat molt agafer el son.

  1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.

És 1953 i Kilian abandona la neu de la muntanya d'Osca per iniciar al costat del seu germà, Jacobo, el viatge d'anada cap a una terra desconeguda, llunyana i exòtica, l'illa de Fernando Poo. A les entranyes d'aquest territori exuberant i seductor, l'espera el seu pare, un veterà de la finca Sampaka, el lloc on es conrea i torra un dels millors cacaus del món. En aquesta terra eternament verda, càlida i voluptuosa, els joves germans descobreixen la lleugeresa de la vida social de la colònia en comparació amb una Espanya encotillada i gris, comparteixen el dur treball necessari per aconseguir el cacau perfecte de la finca Sampaka, aprenen les diferències i similituds culturals entre colonials i autòctons, i coneixen el significat de l'amistat, la passió, l'amor i l'odi. Però un d'ells creuarà una línia prohibida i invisible i s'enamorarà perdudament d'una nativa. El seu amor per ella, emmarcat en unes complexes circumstàncies històriques, i l'especial vincle que es crea entre el colon i els oriünds de l'illa transformaran la relació dels germans, canviaran el curs de les seves vides i seran l'origen d'un secret les conseqüències arribaran al present. L'any 2003, Clarence, filla i neboda d'aquest parell de germans, portada per la curiositat del que vol conèixer els seus orígens, es capbussa en el ruïnós passat que van habitar Kilian i Jacobo i descobreix els fils polsosos d'aquest secret que finalment serà desentranyat . Un excel·lent relat que recupera les nostres arrels colonials i una extraordinària i commovedora història d'amor prohibit amb ressonàncies de Memòries d'Àfrica.

   2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

 
guardonat: recompensar

atorga: adjudicar

escassa: curtejar

esvaeix: dissipar

dificultats: complicació


època: era


observa: advertència


3. Escriu els antònims de les paraules següents:
       Vendre - comprar, minvar - augmentar, arronsar - estendre, desconnectar - connectar, empitjorar - millorar, netejar - embrutar, desanimar - animar, oblidar - recordar, aprimar - engreixar, descosir - cosir, encendre - apagar, treure - posar, demanar - consedir, perdre - aprofitar, unir - separar, disminuir - augmentar, embravir - atemorir, sortir - entrar, escalfar - refredar, aclarir - embullar, baixar - pujar, vestir - desvestir, comunicar - callar, negar - afirmar, endarrerir - avançar

 4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa't/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Contes

Contes

   1.  Escriu un conte que tengui com a protagonistes aquests personatges: Fada, nanet, drac i heroi.


Hi havia una vegada una nina que va ser abandonada pels seus pares, a ella de ben petita la varen dur a un bosc encantat on deien que hi havia animals i coses estranyes. La nina va ser torbada setmanes mes tard per una fada i un nanet, era molt guapa tenia els ulls verds, el pel llarg i negre el nanet era molt gracios amb una barba llarga fins als peus. La nina es trobava molt còmoda amb ells, en aquell bosc hi havia molts de essers molts estranys com arbres amb peus, sirenes, etc. Ella es va fer gran i va demanar per els seus pares reals i per que la varen abandonar a n' aquell bosc, la fada i el nanet no varen saber contestar a la seva pregunta i varen dur a la nina a la casa on vivien el seus pares a ella no li sabia gens de greu trobar-se amb els seus pares i s'hi va presentar a la casa a demanar les explicacions. Quan va arribar a la casa va tocar la porta però ningú va obrir-la, la fada li va dir que era millor deixar-ho per un altre dia, ella sabia que no era bona idea anar a n' aquella casa per el que es podria trobar la nina, la nina insistia en tonar a provar-ho i va tocar la porta una altre vegada. La porta es va obrir tota sola i ella va entrar, el nanet li deia que no que no entres però ella no va fer cas al que li deien. La casa esteia destrossada i plena de plats i tassons espenyats, pareixa que no hi havia ningú però va veure una coa molt llarga i va anar a veure el que era, era un drac de color vermell taronjós, ella va anar decidida sense por de que el drac li fes alguna cosa la fada asustada la va cridar i el drac sense voler la va ferir amb la coa i la nina va quedar estesa enterra sense moure's va arribar un home amb una espasa i va matar al drac. Va dur a la nina casa seva la fada no es va moure d'allà on era el drac, no era un drac dolent, era el pare de la nina que s'havia convertit en drac, la fada ho sabia que era ell i va intentar cuarlo però no va haver manera i el va deixar allà i va anar a veure la nina, ella no despertava i l'home es va marxar sense dir res i deixant a la nina allà, la fada va agafar un poc de sang del drac i li va posar al cap a la nina i així va despertar.

Dossier literatura tema 7

Dossier literatura tema 7

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

El 1873 aparegué el concepte d'”escola balear” a la “Revista Balear”, dirigida pel romàntic Pons i Gallarza. Es referia al conjunt de textos poètics, crítics, assajos... que tractaven aspectes regionals i sobretot en català. El concepte “Escola Mallorquina” aparegué el 1906 a la revista “Migjorn” en referència al col·lectiu d'escriptors que se'n sentien part, com un senyal d'identitat.

Inicialment es tractava de l'aportació dels escriptors illencs a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra; però aquest concepte s'ha anat concretant i actualment es defineix ESCOLA MALLORQUINA com l'aportació poètica de dues generacions d'escriptors mallorquins (la de 1906 i la de 1917) caracteritzada per bastir un model ideològic i estètic per a la poesia, una llengua poètica refinada i subtil sota el guiatge dels grans mestres Costa i Alcover. Es tractaria així, d'un corrent estètic en poesia.

A partir de Costa i Alcover es destaquen dues generacions: la de 1906 a partir de la revista “Migjorn” (1906) que, a més de Costa i d'Alcover, inclou Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà i Llorenç Riber; la de 1917 que inclouria Guillem Colom, Miquel Forteza o Llorenç Moyà, entorn a la revista "Nostra Terra".

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.






Miquel Costa i Llobera:

Costa i Llobera era el fill d’una família de terratinents mallorquins. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Balear de Palma des del 1866 fins al 1871 i, un any després, va començar els estudis de Dret a Barcelona. No va desaprofitar el temps i va participar activament en els ambients del catalanisme cultural. En aquell moment triomfava la Renaixença, liderada per Jacint Verdaguer, Marià Aguiló o Antoni Rubio i Lluch. El 1875, el poeta es va traslladar a Madrid per continuar els estudis de Dret. Va viatjar a París, on va descobrir els grans autors francesos i italians. El va fascinar ‘Odi barbare’ de Carducci, tot i que el sentit pagà, allunyat del seu esperit cristià, va fer que el rebutgés com a font d’inspiració. 
OBRES: De l'agre de la terra (1897) 
              Poesies (1885)

 




Joan Alcover: 


  Va ser un poeta, assagista i polític balear. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. 

La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.


OBRES: 
              La relíquia (1903)
              La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).