Contes
1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
Els contes funcionen com un laboratori, com un lloc imaginari on podem fer experiments i provar a veure què passa.
Són
com un joc, com un teatre, com una escola abans de l'escola on podem
aprendre imaginant aventures divertides, curioses, de por, arriscades
... i provar a veure què passa quan els seus personatges es mostren
valents o covards, divertits o tristos, mentiders, justos, pacients,
vanitosos...
I
així ens ensenyen a superar la por com l'El soldadet de plom, a ser
solidaris i respectuosos amb els altres com Els tres porquets o El
marcianet lleig, a saber esperar com El petit inuït o utilitzar la
nostra imaginació per prendre la decisió més justa com ho fa Nasreddín. És a dir, ens mostren els seus valors humans.
Hi
havia una vegada un jogueter que va fabricar un exèrcit de soldats
de plom, molt drets i elegants. Cadascun portava un fusell a
l'espatlla i una jaqueta vermella. Al jogueter no li va arribar el
plom per fer l'últim soldadet i el va haver de deixar sense una
cama.
Davant de l'entrada, hi havia una preciosa ballarina de paper. Portava una faldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que brillava un lluentó. La ballarina tenia els braços alçats i una cama aixecada cap enrere, de tal manera que no se l'arribava a veure. Era molt bonica!
-És
la noia perfecte per a mi, -va pensar el soldadet de plom, convençut
que a la ballarina li faltava una cama com a ell. Aquella nit, quan
ja tots a la casa se n'havien anat a dormir, les joguines van
començar a divertir-se. El trencanous feia tombarelles mentre la
resta de joguines ballaven i corrien per totes bandes. Les úniques
joguines que no es bellugaven
eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper. Immòbils,
es miraven l'un a l'altre. De sobte, varen tocar les dotze de la nit.
La tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i va saltar un follet
amb expressió malvada.
-Tu
què mires, soldat - va cridar.
El
soldadet va seguir amb la mirada fixa endavant.
-D'acord.
Ja veuràs el que et passarà demà -va anunciar el follet.
A
l'endemà, el nen va jugar una estona amb el seu soldadet de plom i
després el va posar a la vora de la finestra, que estava oberta.
Llavors, un cop de vent va fer caure el soldadet finestra avall.
-Puc
baixar a buscar el meu soldadet? -va preguntar el nen a la minyona.
Però ella s'hi va negar, perquè plovia molt.
A
fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Varen ser ells els
que van trobar el soldadet de plom de
boca terrosa.
-Fem-li
un vaixell de paper! - va cridar un dels nens.
El
nois varen fer un vaixell amb un diari vell, van col·locar-hi el
soldadet i el van posar a navegar. El soldadet es mantenia eixerit
mentre el vaixell de paper es deixava endur
pel corrent. Aviat es ficà en una claveguera i per allà va seguir
navegant. El vaixell es va anar mullant i poc a poc el soldadet es va
anar enfonsant,
quan de sobte un peix molt gran se'l va menjar. El peix, amb el
soldadet a l’estómac, va nedar per tot el canal fins arribar al
mar...
-Crec
que no tornaré a veure mai més la ballarina, -va sospirar amb
tristesa. D'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin
per allà i atrapessin el peix amb la seva xarxa. Poc temps després,
el peix fresc ja estava al mercat, just on feia les compres la criada
de la casa del nen. La criada es va decidir a comprar el peix més
gros: el que tenia el soldadet de plom dins. A l’hora de preparar
el sopar, va agafar el ganivet i va començar a preparar el peix per
introduir-lo al forn i de cop de dintre la panxa va sortir el
soldadet:
-És
el soldadet que li va caure al nen per la finestra! - va exclamar.
El
nen es va posar molt feliç quan va saber que el seu soldadet de plom
havia
aparegut.
El
soldadet es va trobar amb la seva estimada ballarina. Hagués plorat
d'emoció si hagués tingut llàgrimes, però es va limitar
a mirar-la. Ella el mirava també. De sobte, el germà del nen va
agafar el soldadet de plom dient:
-Aquest soldat no serveix per a res. Només
té una cama. A més, fa pudor a peix. El noi va llençar el soldadet
de plom al foc de la xemeneia. El soldadet va caure de peu enmig de
les flames. Els colors del seu uniforme desapareixien a mesura que es
desfeia. Sense adonar-se’n, una ràfega
de vent va arrencar la ballarina de sobre la lleixa
i la va portar com una au de paper fins el foc, al costat del
soldadet de plom. Una flamarada la va consumir en un segon. A
l'endemà, entremig de les cendres, el nen va trobar un tros de plom
en forma de cor. Al costat, negre com el carbó, estava la cinta de
la ballarina.
RESUM DEL CONTE:
Una vegada hi havia vint-i-cinc soldadets de plom que van anar a parar en mans d’un nen el dia del seu aniversari. Tots eren iguals menys un que li faltava una cama. Entre totes les joguines que tenia el nen, hi havia una ballarina preciosa de qui el soldadet se’n va ben enamorar. Un dia al matí, un fort cop de vent, va obrir la finestra de l’habitació del nen, i el soldadet que hi estava repenjat, va caure al carrer. Va començar a ploure i uns nens el van agafar, el van posar dins un vaixell de paper i el van deixar anar rierol avall, el soldadet va caure pel forat d’una claveguera, va ser perseguit per una ratota i finalment, es va escapar de la ratota entrant en un canal més ample, que el va conduir fins al mar. Un peix molt gros se’l va menjar, el peix va ser pescat i poc després el van portar a la peixateria on el van comprar i una cuinera el va trobar. I...quina sorpresa!! Havia anat a parar a la mateixa casa on havia estat abans. El nen en recuperar el seu soldadet va estar molt content però, qui de debò es va posar contenta va ser la ballarina. Sense saber per què, el germanet petit, va agafar la ballarina i el soldadet i els va tirar al foc, i entre les cendres, van trobar un petit cor de plom i al costat, uns lluentons de la rosa de la ballarina.
2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.
El Petit Príncep és un conte en el que el narrador
és un aviador que, de resultes d'una avaria del motor del seu avió, ha
hagut de fer un aterratge al mig del desert.
L'endemà del seu aterratge forçat, d'una
manera inesperada coneix al Petit Príncep. L'aviador sent curiositat per
la procedència d'aquesta criatura i dia rere dia, el Petit Príncep li
va revelant la seva història a l'aviador:
- El Petit Príncep ve d’un petit asteroide,
que compartia amb una flori tres volcans. Però allà va experimentar la
solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat.
Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats
successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis,
un fanaler, un geògraf ... El Petit Príncep no entén el concepte de
"serietat" que tenen aquesta "gent gran"i prosseguint la recerca arriba
al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb el aviador, que
també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li
regala el seu secret: - “L’essencial és invisible als ulls” -
El narrador, l'aviador, ens explica la
històtria de El Petit Príncep, amb totes les reflexions que li
provoca,fins que aquest marxa de nou cap el seu planeta
El llibre està il·lustrat amb dibuixos del
mateix autor, que formen part de la narració, i que són tant o més
coneguts que el conte. Les aquarel·les, participen d'aquesta puresa del
llenguatge: simplicitat i profunditat són les qualitats mestres de
l'obra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada